A Mónaco no esclatarà cap revolució. Almenys obrera. Ningú té pinta d'haver-se llegit El Capital. No hi ha estàtues de Karl Marx i la policia no ha de tallar els carrers perquè s'hi fan manifestacions.
Mónaco és glamour. Són cotxes. Vestits. Casino. Hotels. Vaixells. Operacions de bisturí. En definitiva, Diners, molts diners. És la vida viscuda fora de la vida real. Una vida que no surt ni a les pel·lícules.
És el país del glamour. Però té poques coses per visitar així que en territori dels Grimaldi, els visitants es dediquen a fer-se fotos al costat de Ferraris, Lamborginis, Rolls Royce o Masserattis últim model. És el que hi ha, i mai més ben dit.
Un dia a l'any es pot dir que a part d'això també hi ha Fòrmula 1. I també futbol. I justament era ahir, quan es jugava la Supercopa i jo estava allà. Alguns diran que es juga cada setmana, juga el Mónaco, però parlo de futbol de veritat. I ahir es va veure futbol de veritat.
L'atlético, en principi, inferior com sempre passa amb el campió de la Europa League (UEFA) li va donar un repàs a l'Inter. Un repàs de ganes. Un repàs de futbol. Un repàs tàctic. I una repassada a les grades, on els matalassers eren menys però com sempre van donar la talla. Aquest Inter sense Mourinho no és el mateix Inter. En dos mesos ja "beniteja" i ja fa el mateix que feia el Liverpool fa escassament uns mesos: la pilota crema, el mig del camp fa aigües i els jugadors de davant naveguen el solitari. Eto'o segueix a la banda i cada cop més endarrerit. Com troba a faltar Barcelona el camerunès...
El resultat 2 a 0 i cap a casa, que comença la lliga. L'Atletico de Madrid, un dels equips amb menys glamour del món (i ho dic en forma positiva) marxava de Mónaco amb la copa. Perquè no tot en el futbol és el nom. El que sí tinc clar és una cosa. Veient l'afició de l'Atlètic i com respon l'equip últimament, dos títols en 3 o 4 mesos, els matalassers són cada cop menys "el pupas".
P.D.: Després d'estar a Mónaco i a la final de la copa del rei. Ja sé per què són de l'Atleti...
És el país del glamour. Però té poques coses per visitar així que en territori dels Grimaldi, els visitants es dediquen a fer-se fotos al costat de Ferraris, Lamborginis, Rolls Royce o Masserattis últim model. És el que hi ha, i mai més ben dit.
Un dia a l'any es pot dir que a part d'això també hi ha Fòrmula 1. I també futbol. I justament era ahir, quan es jugava la Supercopa i jo estava allà. Alguns diran que es juga cada setmana, juga el Mónaco, però parlo de futbol de veritat. I ahir es va veure futbol de veritat.
L'atlético, en principi, inferior com sempre passa amb el campió de la Europa League (UEFA) li va donar un repàs a l'Inter. Un repàs de ganes. Un repàs de futbol. Un repàs tàctic. I una repassada a les grades, on els matalassers eren menys però com sempre van donar la talla. Aquest Inter sense Mourinho no és el mateix Inter. En dos mesos ja "beniteja" i ja fa el mateix que feia el Liverpool fa escassament uns mesos: la pilota crema, el mig del camp fa aigües i els jugadors de davant naveguen el solitari. Eto'o segueix a la banda i cada cop més endarrerit. Com troba a faltar Barcelona el camerunès...
El resultat 2 a 0 i cap a casa, que comença la lliga. L'Atletico de Madrid, un dels equips amb menys glamour del món (i ho dic en forma positiva) marxava de Mónaco amb la copa. Perquè no tot en el futbol és el nom. El que sí tinc clar és una cosa. Veient l'afició de l'Atlètic i com respon l'equip últimament, dos títols en 3 o 4 mesos, els matalassers són cada cop menys "el pupas".
P.D.: Després d'estar a Mónaco i a la final de la copa del rei. Ja sé per què són de l'Atleti...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada