dijous, 12 d’agost del 2010

Sempre esperant

Avui he anat a Palamós. I per tant, he agafat el tren per anar fins a Caldes. I observant m'he fixat amb una cosa: feien obres a totes les estacions que hem parat i hem passat. A totes. I a més, el tren ha pitat cada cop que s'acostava a una parada i cada cop que la deixava enrera.

O sigui que el que va passar a Castelldefels la passada revetlla ha servit d'escarment. Ara ens posem les piles per acondicionar les estacions que, diguem'ho clar, feien pena. Per fer passos a nivell. Posar llums. Tanques. Senyals i altaveus. I avisar cada cop que un tren passa per una estació. Ara.

En aquest país sempre passa el mateix. Som el tercer món. Han de morir persones perquè ens donem compte de que una cosa no funciona. Com per exemple les festes majors. A la de Palamós vaig tenir la sensació que de tanta gent hi podia haver-hi una desgràcia facilment.

Esperarem que algú mori aplastat un dia a un vago de metro per posar un comboi més?
Esperarem a que algú mori per millorar algun carrer de Barcelona?

Esperarem a que algú mori en algun concert per acondicionar els llocs on es fan?
Esperarem a que algú mori per millorar la seguretat d'algunes discoteques?

Ja he dit, sense pensar massa, cinc llocs on pot passar-hi una desgràcia algun dia. Espero equivocar-me i que no arreglin mai ni discoteques, ni llocs on es fan concerts, ni les barraques de Palamós, ni el Metro, ni els carrers de Barcelona. Voldrà dir que no ha mort ningú.

P.D.: Esperem que mori algun polític per adonar-nos que la política no funciona...segur que aquí no ens posariem les piles ni així...