Viure al costat de la Monumental té coses. Positives i negatives. Però sobretot fa que visquis més d'aprop el món del toreig (obligat o no), i que hagi estat més implicat en el procés de la ILP contra les curses de braus/toros.
No estic a favor dels braus/toros, però tampoc hi estic en contra. És torturar a animals, està clar. Però que no es torturen al circ també?
Crec que el fet de prohibir-ho farà revifar la tradició. Una tradició que estava morint poc a poc com ho fa un malalt terminal. És a dir, els toros a Catalunya tenien els dies comptats i prohibir-los els hi donarà aire.
El que sí em vaig fixar en aquesta lluita entre taurins i no taurins és en la manera de defensar una cosa. L'estratègia dels pro taurins va fallar. Van voler portar la lluita i el conflicte en els nacionalismes, i repetien una i altra vegada que ells eren catalans com el que més. Portaven més senyeres que ningú. A davant del Parlament només es veien banderes de Catalunya en la banda pro taurina. Primer error. No es tracta d'un tema de nacionalisme.
El segon error d'aquest col·lectiu és l'utilitzar el concepte: no em de prohibir les coses. Fals. Una societat ha de prohibir coses. Sinó, tothom robaria i mataria a la gent. Quan un col·lectiu/grup recorre a la frase: "prohibit prohibir" per defensar una cosa, està mort.
I efectivament va ser així. Les curses de braus/toros no es faran més, per culpa de no saber-les defensar com Déu mana. No tinc la poció màgica per dir com s'havia d'haver fet, però amb el prohibit prohibir i les senyeres no es va convèncer a ningú. Crec que ni molts taurins es van convèncer a sí mateixos dient el què deien.
Els toros ja són història a Catalunya. Ei, són història amb majúscules. Perquè el principat ha estat una de les zones més taurines de la península. I Barcelona una ciutat amb 3 places de primera categoria. No ho oblidem.
No estic a favor dels braus/toros, però tampoc hi estic en contra. És torturar a animals, està clar. Però que no es torturen al circ també?
Crec que el fet de prohibir-ho farà revifar la tradició. Una tradició que estava morint poc a poc com ho fa un malalt terminal. És a dir, els toros a Catalunya tenien els dies comptats i prohibir-los els hi donarà aire.
El que sí em vaig fixar en aquesta lluita entre taurins i no taurins és en la manera de defensar una cosa. L'estratègia dels pro taurins va fallar. Van voler portar la lluita i el conflicte en els nacionalismes, i repetien una i altra vegada que ells eren catalans com el que més. Portaven més senyeres que ningú. A davant del Parlament només es veien banderes de Catalunya en la banda pro taurina. Primer error. No es tracta d'un tema de nacionalisme.
El segon error d'aquest col·lectiu és l'utilitzar el concepte: no em de prohibir les coses. Fals. Una societat ha de prohibir coses. Sinó, tothom robaria i mataria a la gent. Quan un col·lectiu/grup recorre a la frase: "prohibit prohibir" per defensar una cosa, està mort.
I efectivament va ser així. Les curses de braus/toros no es faran més, per culpa de no saber-les defensar com Déu mana. No tinc la poció màgica per dir com s'havia d'haver fet, però amb el prohibit prohibir i les senyeres no es va convèncer a ningú. Crec que ni molts taurins es van convèncer a sí mateixos dient el què deien.
Els toros ja són història a Catalunya. Ei, són història amb majúscules. Perquè el principat ha estat una de les zones més taurines de la península. I Barcelona una ciutat amb 3 places de primera categoria. No ho oblidem.
1 comentari:
Publica un comentari a l'entrada