Comencem el dia amb una muffin de xocolata al Black Medicine. Un bar on s'ajunten molts estudiants al matí a Nicolson Street. És una cafeteria moderneta. Amb pastissos, entrepants...etc. Una recomenació de l'Eli molt encertada.
El primer que visitem és un cementiri, però no un qualsevol. Un en el que l'activitat de fenòmens paranormals és la més alta d'Europa. Antigament s'hi assassinava tot aquell que no era protestant així que alguna ànima encara ronda per allà. Això diuen. El cementiri també té una cara amable, en aquest cas una cara de gos. És en Bobby, un gos que va estar durant anys acompanyant el seu amo, enterrat allà, fins que ell també va passar a l'altre barri. Un exemple de lleieltat.
Avui toca el més bàsic de la ciutat. Toca caminar també. Caminem fins al Castle Rock, edifici que corona Edimburg i visible des de molts punts de la ciutat. La joia de la corona. No hi entrem però estem pel voltant i veiem com, encara ara, treuen les graderies del festival de teatre que se celebra a l'estiu a la ciutat. A la plaça del davant infinitat de turistes i algun escocès amb la típica faldilla.
Baixem per la típica Royal Mail, plena de vida, botigues i turistes. Estem a la part vella de la ciutat. L'anomenada Old Town, així que podem veure també els carrerons estrets que fa anys debien desprendre olors inclassificables actualment. Souvenirs i botiguetes sobre el país: gaites, faldilles, postals, samarretes...Ens endinsem a una placeta amagada dedicada als escriptors. Al terra desenes de rajoles recorden els il·lustres artistes que ha donat aquesta ciutat i les seves frases més cèlebres.
La famosa milla acaba amb el Parlament Escocès, edifici relativament nou que va portar molta polèmica en el seu moment per el seu estil contemporani. D'aquí a Hollyrood Park, una immensitat de jardí al mig de la ciutat amb una petita muntanya, Artur's Seat, el tro de l'Artur. No pugem fins a dalt però no fa falta arribar fins al cim per veure les meravelloses vistes d'aquesta ciutat. Espectacular.
Toca caminar més i dinar. Ens endinsem al New Town i parem a The Standing Order. Un antic banc reconvertit en restaurant. Espectacular l'atmosfera. Sensacional. La sopresa del dia, es pot dir. Una volteta i un cafè al Pizzeria Express, l'Eli ha de treballar un xic. A les nou tenim sopar amb gent catalana...a un bar espanyol de Tapas. Ho sé, això no es fer turisme. És l'aniversari d'una i ella decideix. Veurem com és el menjar espanyol d'aquí, dubto que sigui igual que allà. Edimburg impressiona, però encara no fa miracles. Ja us ho explicaré...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada