Camino una mica per provar el meu primer, i últim, Scottish Breakfast. Ja ho sabeu, salsiches, ous, "haggis", mongetes amb tomàquet, torrades...i una bona parola de cafè amb llet. M'ha guanyat. No m'he l'he pogut acabar, tot i que diria que una temporada aquí i el meu estómac em permetria deixar el plat ben net. Hi he anat sol. Evidentment l'Eli s'estalvia aquest tipus de tràmit.
Torno al pis i toca caminar. Avui l'altre banda del Hollyrood Park. La muntanya, ens torna a oferir unes vistes de les ciutats excel·lents després d'una bona estona de camí. Val la pena, la veritat. A més, a la panoràmica se li afegeix un bonic llac, que diria que es diu Duddingston Loch. Per celebrar l'excursió baixem i anem al pub més antic d'Edimburg. Data del segle XIV, o sigui, que ha servit moltes i moltes pintes. És un bar digne de veure. Una reliquia. Amb detalls a cadascuna de les parets. Se'ns dubte un lloc que no hi vas si no conèixes algú de la ciutat. Evidentment fem una pinta per celebrar la visita i la caminadeta.
Toca dinar a casa l'Elisenda i ella marxa a treballar. Jo marxo cap al centre. La intenció és visitar la Camera Obscura, la catedral de Saint Gilles i comprar una samarreta de l'Hibernian. No aconsegueixo fer cap de les tres coses. Són les 5 quan arribo al centre i tot ja comença anar tancant. Així que em quedo sense veure visions i fets paranormals, em quedo sense poder veure la capella del card, i em quedo sense vestir la samarreta dels Hibs.
M'encamino cap a Cowgate. Famós per sortir a la primera escena, la de la persecució, de Trainspotting (Choose life). Després d'això em deixo perdre pels carrerons de la Old Town i veig l'Sky Line d'Edimburg. Realment espectacular. Pinta de rigor a un bar amb estètica americana, fan Hockey sobre gel a la televisió. És poc scotish però la pinta m'ha sortit per 2'50...
I avui, per ser avui, un extra. Una mica de música escocesa perquè creixin més flors a la finestra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada