Edimburg Dia 3

Ahir vaig acabar el post amb l'incognita del sopar. Tocava anar a un restaurant espanyol per l'aniversari de la Maria, una amiga de la Eli, que feia 30 anys. Es confirma que les tapes d'aquí no són les d'allà. Simplement això. I bé, la nit va estar prou bé, sempre és bo conèixer persones i les seves situacions.

Avui ens hem aixecat tard. Més tard que ahir. Esmorzant poc, hem anar a veure el riu o Water of Leith, no gaire gran, que corre per la ciutat. Hem vist la part verda de la ciutat si és que la resta no és verda. Arbres, arbustos, ponts, cascades, caminets, en general naturalesa; i sobretot: silenci. Com si no estiguessim a una capital de país. Com si Edimburg no fos la ciutat de Transpotting. Una atmosfera ideal per les petites cases que estan al voltant del riu i que hem pogut deduir que no eren per cases per pobres.

Una bona passejada que ens ha portat fins a la Galleria d'Art Contemporani de la ciutat. El de sempre. Quadres que no passaran a la Història, per sort o per desgràcia, i un Picasso. Però sempre agrada anar a exposicions, almenys a mi. El més curiós potser, no han estat els quadres, sinó les escultures. No recordo l'autor però una taula i una cadira gegants ens han impressionat, com també una dona asseguda completament nua que semblava real. Molt real.

Després de la natura i l'art toca el menjar. Avui a caseta. Els Amics de les Arts serveixen a l'Eli per recordar d'on és realment, i poc després se'n va a treballar. Jo em quedo, llegeixo i marxo a fer el guiri. Simplement a caminar per la Royal Mail fins al Castell. És de nit i està il·luminat així que el panorama és insuperable. Bé, em poso Travis a l'Ipod i ara sí que la situació no es pot millorar.

Decideixo fer una Guinness ja que sóc aquí dalt i no tinc res a fer. L'Elisenda tornarà tard de la feina i he de fer temps. Una pinta i llegeixo Kapucinsky, que sempre queda bé. Molt de periodista.
Al cap d'una estona un tiu em demana per seure a la meva taula. El deixo, pensant que això es deu fer sovint aquí. No el conec de res. Però se'm posa just al meu davant. No diu res i es posa a llegir així que faig el mateix. Però fart de tenir un estrany a mig metre meu al final trenco el gel, i resulta que és alemany i això de seure a taula amb desconeguts es fa molt allà, almenys quan vaig estar a Munich ho feien. Total que és del nord d'Alemanya i està aquí per uns dies, com podria haver estat a un altre lloc. Si no ho he entès malament tenia uns dies lliures i volia fotre el camp. Total que li inflo el cap amb Catalunya i Espanya, suposo que quan surts de casa es multiplica el teu nacionalisme intern.

Toca sopar. Avui pizza d'allà on treballa l'Eli. Sopar i pinta a un bar realment singular, on les parets estan decorades, no només amb fotos d'Edimburg de fa uns anys o golfistes, sinó també de cartells de pel·lícules. Cada dia en passen una, i de fet, l'escull qui arriba abans. No hi ha tamborets o cadires sinó una espècie de plataforma que recorda una "haima", així que mig tumbats, amb les pintes i els cartells de Transpotting, Good Fellas o Breakfast at Tiffany's es crea una atmosfera genial.



Demà toca més Edimburg i caminar. Veurem que tal...