diumenge, 10 d’octubre del 2010

Edimburg Dia 6

Corria l'11 de setembre de 1297 quan les tropes de William Wallace es van veure les cares amb els anglesos, un exèrcit molt superior en tots els sentits. Aquest enfrontament va ser la batalla de Stirling, i els escocesos van guanyar-la. D'aquesta manera es forjava la llegenda de William Wallace.

Avui he anat a anat fins allà per veure el que queda d'allò. I la veritat és que poc. L'enorme plana on es van enfrontar els dos exèrcits és ara un mar de cases. Stirling ha crescut bastant des de llavors...

Stirling està situat a la meitat d'Escòcia i és el punt clau per passar cap a les Highlands. D'aquí la seva importància. "Qui controla Stirling, controla Escòcia" va dir un cop Wallace. Aquesta frase resumeix la seva importància. Així que es va convertir en residència, no només de Robert Bruce, aliat de Wallace, sinó que també ho va ser de diferents reis i reines. Encara ara el Castell és el seu momument més visitat. Un castell, per cert, que Wallace i Bruce no reconeixerien ja que va anar evolucionant i creixent al llarg dels anys. Una barreja d'estils. I una vista privilegiada d'Escòcia.

Després de passar-me un bon ratet al castell mirant les seves estàncies i la gent disfraçada de soldat de l'època, marxo a dinar pel poble. L'Old Town del poble no està malament. Conserva diferents monuments i edificis, barrejats amb modernitat. Dino estofat de vedella escocesa.


Un vol pel poble i em dirigeixo al William Wallace Monument. Està a uns quants quilòmetres del centre d'Stirling així que he d'agafar un bus, el 62, que em deixa al costat de la Universitat, al peu d'una muntanya. Toca caminar. Pujadetes. Bosc. Humitat. Camins estrets i vint minuts després ja sóc a dalt. Allà hi ha un senyor, també vestit d'època, que explica la batalla d'Stirling amb una espasa a la mà. Tothom escolta.

El monument és brutal. Situat a una petita muntanya enmig d'una plana és veu des de qualsevol punt de la zona. I vicervesa. Es té una panoràmica espectacular. Decideixo no entrar a veure el de dins, potser perquè el que hi ha fora és més impressionant que el que hi ha dins, que és poc (una o dos plantes) i val 7 pounds amb algo. Baixo i torno. Bus i tren cap a Edimburg.


I aquesta nit toca Flat Party. Tothom es porta la beguda de casa i jo he pecat de "novato". A partir de les 10 no venen alcohol enlloc. Fantàstic...