Edimburg Dia 7

El penúltim dia es pot dir que va servir de poc. De ben poc. La meva primera "Flat Party" es va allargar fins les 6 del matí. I va estar realment bé. Jo me la vaig agafar tranquilament ja que prenia antibiòtic i ja sabeu que barrejar-ho amb alcohol no està massa bé. Alguns s'ho van agafar més a pit.

Es veu que cadascú porta el seu beure, així que com que l'Eli treballava, em tocava anar a buscar-lo a mi. Sorpresa: quan em disposo a anar a comprar-ne ja no n'hi ha. De 10 de la nit a 10 del matí no se'n pot comprar. Però no va ser cap problema, la gent ens va donar ampolles seves i de fet, alcohol en sobrava.

Un meravellós pis on se celebrava els 30 anys de la María, un personatge. Gent de tots els llocs d'Europa, espanyols, i fins i tot, un escocès. Un bon lloc per conèixer gent i practicar idiomes.

Tot això va fer que l'endemà ens aixequessim tard. Molt tard. A les 4 dinavem. I això allà ja casi que és sopar. Jo vaig demanar-me un Fish and cheaps. No podia marxar de l'illa sense provar-ne un. Havent recuperat forces pujem amb l'Elisenda, que aquest diumenge no treballava, a Calton Hill. Un monument situat a dalt un turó dedicat als soldats que van lluitar contra les tropes de Napoleó i que mai va arribar a acabar-se. Altre cop unes vistes impressionants.

Toca baixar i fer una pinta. Són gairebé les 7 de la tarda, o sigui, molt tard. Escollim un bar que vam descobrir ahir mateix. El Guilford Arms. Recordeu l'escena de Trainspotting on un dels nois tira un got de pinta a la part de baix del bar? Doncs és aquest bar. Ha canviat una miqueta però la visita valia la pena. Unes quantes fotografies abans de pendre una pinta i xerrar. El pub estèticament és genial.

Sortint del Guilford, última passejada pel centre de la ciutat. I l'aprofitem per visitar St.Gilles Cathedral, un lloc que sempre que hi volia entrar aquesta setmana m'he trobat tancat. Seiem un moment. No resem però reflexionem sobre la majestuositat de les esglésies, la seva grandesa, la seva arquitectura.

Tornem cap a casa però amb un recorregut diferent al dels altres dies. Passem pels Meadows, una extensió enorme de prat verd al vell mig d'Edimburg. Estem a les fosques sí, però no per això deixo de veure la grandesa d'aquest lloc. A l'hivern hi ha poca gent però a l'estiu es veu que s'emplena de families fent barbacoes, gent fent esport, etc.

Aquest ha estat el meu penúltim dia, un dia no gaire mogudet si el comparem amb els altres. Demà el somni escocès s'acaba. Toca la tornada a la realitat.