Tecnologia Política

Aquesta setmana en motiu del debat de política general del Parlament de Catalunya hem assistit a un parell de casos on els polítics han pixat fora de test. Curiosament aquestes pixades han tingut a veure amb els telèfons mòvils.

El primer va ser el diari Público que enxampava a Joan Bosch (ICV) rebent un sms de Joan Saura, conseller d'Interior i Participació Ciutadana, dient que el discurs de Montilla era "un tostón!". El segon cas el va protagonitzar Daniel Sirera qualificant de "partit de merda" al PP. El seu propi partit. Sirera ja s'ha queixat de l'enorme "vigilància" a la que estan sotmesos i planteja denunciar al diari Avui que és qui el va enxampar.

Més enllà de si és ètic o no mirar els sms dels altres. O del debat de si els polítics haurien d'estar treballant al Parlament i no dedicant-se a escriure missatges; m'ha vingut al cap una altre pregunta. Estan preparats els nostres polítics en qüestions tecnològiques?

Davant la ja demostrada poca preparació política dels nostres representants, aquests dos casos dels últims dies ens demostren que els polítics no són conscients de fins on arriba la tecnologia. Cap diputat es va plantejar que les càmeras de fotografia actuals poden arribar a unes distàncies inimaginables? Es veu que no.

Al contrari del que deuen pensar alguns polítics, l'avenç ràpid de noves formes de comunicació pot acostar al polític al votant. El pot mostrar més proper i pot informar del seu dia a dia i per tant, mostrar el seu treball a la població; que és qui al final decideix si aquell polític és vàlid o no. Internet, com amb casi tot, pot tenir un paper clau.

Són pocs els polítics que s'han plantejat això. Raül Romeva i Ernest Benach precisament han estat premiats aquesta setmana pels seus blocs. Dins aquests dos polítics hi podriem posar a Miquel Iceta, que abusa una mica i fa infumable el seu diari; però en tot cas són pocs els polítics que utilitzen directament aquesta eïna per posar-se en contacte amb la població. A més, alguns blocs estan escrits no directament pels polítics sinó per alguns dels seus assalariats. Com el de Hereu, que ja ha tancat.

Com sempre la societat va a un ritme i els polítics a un altre. I així anem. Us imagineu a Montilla, Zapatero o Rajoy explicant el seu dia a Facebook o Twiter? Jo, no!