Travis sense Travis

L'altre dia feia el gran exercici de recuperar cançons de Travis. Sempre van bé. Pels moments alegres unes i pels tristos unes altres. O simplement, totes a qualsevol moment del dia.

El cas és que em vaig preguntar quan treuran un altre disc. L'últim va ser Ode to J.Smith. Que la veritat, no va ser el millor disc dels de Glasgow. Va ser un treball molt fosc, semblant al 12 memories. Potser hi havia cinc o sis cançons dignes d'un grup com els Travis. En tot cas, d'aquest últim disc ja deu fer dos o tres anys, així que ja toquen més cançons del grup.

Miro per la xarxa. Res. Males notícies: Travis ho deixen per un temps, fan un parèntesi en la seva carrera. Fins i tot, el bateria Neil Primrose es veu que ha començat la seva carrera com a pilot de cotxes. Qui no deixa la música, pel bé de la mateixa música, Fran Healy. El solista del grup de Glasgow començarà un nou projecte musical ell sol que es dirà Wreckorder, i de fet, ja fa dies que l'està gestant. Sortirà a l'octubre.

Tot el que fa el gran Fran Healy (autor de Sing, Side, Flowers in the Window, Why does it always rain on me, Love will come through, My eyes...i de moltes altres) es pot seguir a través del Twitter, on té més de 3 mil seguidors. A través de la seva pàgina web i per qui no pugui esperar més i vulgui sentir cançons d'un dels grans talents musicals que ha donat Gran Bretanya en els últims anys pot anar al seu Myspace. Allà podrà tastar dues cançonetes: Holliday i Buttercups.

Fran Healy pot deixar els Travis, o Travis el pot deixar a ell. Però quan un veu com explica les seves cançons sap que Healy no deixarà la música. Healy segueix, i es fa un favor a ell. Serà Travis sense Travis. En tot cas, que segueixi és una bona notícia. Molt millor per nosaltres. I molt millor per la música.

Rodchenko: la construcció del futur

Una de les recomenacions del gran mestre, Pérez de Rozas, era la d'anar a visitar a la Pedrera l'exposició de Rodchenko. I evidentment els seus desitjos són ordres.

Aleksandr Rodchenko va neixer a Sant Petesburg el 1891 i va ser, i encara és, una de les principals figures de l'avantguarda del segle XX. Artista polifacètic va estar al capdavant del cosntructisme a la Rússia postrevolucionaria i va crear una nova concepció de la fotografia. L'artista rus es va dedicar tota la vida a crear a través de la frase que va fer seva "Cal destruir per construir".

Iniciat en l'art gràcies a les influències fauvistes va evolucionar cap al cubisme amb obres amb un marcat caràcter picassià. La pujada de l'obrerisme a Rússia i la Revolució van ser un xoc per a Rodchenko i va marcar un abans i un després en la seva obra. L'artista va posar el seu talent i el seu art al servei del proletariat creant il·lustracions i panflets polítics, apostant definitivament per una racionalització de l'art. L'objectiu era portar l'art a la vida quotidiana "despesa mínima, racionalitat màxima"

Amb l'esclat de la guerra civil el 1918 Rodchenko i els seus es van quedar sense materials ni llocs on exterioritzar l'art; la solució va ser aprofitar el món real per expandir la seva obra utilitzant edificis, parets o trens. "El nostre deure és experimentar" i Rodchenko ho feia. Juntament amb el poeta Maiakovsky varen crear el que s'anomena disseny soviètic a través de il·lustracions de llibres, fotomuntatges publicitaris i el que n'anomenaren constructivisme, o sigui, l'abandó de l'art de les dues dimensions per passar a les tres dimensions.

Amb la mort de Lenin i l'arribada de Stalin al poder va arribar l'etapa de repressió política, social i també artística. Comença així el servilisme dels artistes russos. Rodchenko no va ser una excepció. A partir de llavors la seva obra es veu reduida a fotografies propagandistiques o personals. Tot i que no és la seva especialitat, l'artista revoluciona la fotografia amb imatges de quotidianitat i treball, imatges arquitectoniques, indústrials...

Ja al final de la seva vida torna a la pintura, el seu camp preferit. Una "pintura d'esquerres" que dura fins la seva mort el decembre de 1956.

Fins al 5 de gener es pot visitar a la Pedrera l'obra d'aquest magnífic artísta l'obra del qual, tot i el pas dels anys, encara està present en la ment i el disseny actual. L'última que em ve al cap, la portada del segon disc de Franz Ferdinand, que per cert eren estudiants d'art de Glasgow, casualitat?