Una passejada per la mítica fàbrica de Frigo

En el món dels mitjans de comunicació cada sector busca lo essencial per buscar la noticia. M'explico: A la televisió sense imatge no hi ha noticia. El diari pot sobreviure sense. I la radio de fet ho ha de fer però sense audio no hi ha peça.
El cas és que avui a la redacció no es parlava de res més...no era un audio sinó una imatge. La del president Montilla. I és que Montilla no sol destacar per els talls de veu que ofereix a les diferents ràdios del país. Així que avui es parlava del personatge més famós d'Iznajar per una altra cosa. Una foto.

Avui el president ha visitat la fàbrica de Frigo i ha fet país tastant un clàssic de la casa...el mític Twister. La foto no té preu.

Tretze roses

El cinc d'agost de 1939 tretze joves madrilenyas militants de Juventudes Socialistas Unificadas (JSU), la mitad d'elles menors d'edat van ser afuselladas juntament amb quaranta homes al cementiri de el Este de Madrid. Un Madrid que tot just tastava la amarga la postguerra. Aquesta història ha estat explicada a viva veu, amb llibres i ha arribat a la gran pantalla. Avui setanta anys després se li ha rendit homenatge al cementiri de la Almudena al que anomenem les tretze roses.

Això, aquest homenatge, i que algú recordi aquestes tretze flors; encara fa mal. Molt mal. Alguns col·lectius no voldrien ni sentir-me a parlar. I és que encara hi ha qui qüestiona la Llei de Memòria Històrica, que potser és insuficient...però en tot cas és necessaria.

Sempre està bé recordar el passat i la gent que va viure'l i el va patir. Us deixo un bloc (per treure's el barret) dedicat exclusivament a això, al record.

Petites gotes de felicitat

La vida mentre no fas el que t'agrada consisteix en alegrar-te de les desgràcies dels qui odies. Ara mateix les meves alegries venen exactament d'aquí, de les males noticies de l'altre gent. La noticia que he llegit de bon matí m'ha alegrat el dia.

La persona que més odio i més he odiat a tota la capa de la terra ha estat acomiadada de la seva feina. Després de deu anys a l'empresa, i casar-se amb la filla del jefe en el seu moment, ha estat invitat a marxar d'un lloc on ha guanyat infinitat de coses, en una demostració que en una empresa la feina individual no compta sinó la de conjunt.

Espero que, com infinitat de gent, aquest home passi a ingressar les llistes de l'INEM durant una bona temporada, es podreixi i es plantegi si realment se li ha acabat tota la sort que en el seu moment va tenir.

Ara faltarà trobar gent de cara al partit d'homenatge...serà dificil trobar 10 amics que vulguin jugar al seu equip...

Les 5 raons

Després de dies i dies de rumors, pàgines de diaris i minuts de televisió i ràdio m'he plantejat 5 motius per els quals si fos Xabi Alonso no aniria al Real Madrid:

Els bascos no són molt bénvinguts a Madrid...tret que votin als partits "constitucionals".

A Liverpool hi té la millor afició del món. Anfield no té banderes antidemocràtiques o racistes.

Benítez és un dels millors entrenadors que hi ha al planeta terra...i a sobre fa ell les aliniacions, no com al Madrid.

Xabi va néixer a Barcelona, i va jugar a les categories inferiors del Barça mentre el seu pare, Periko Alonso, ho feia al primer equip.

A Anglaterra serà un jugador benerat on ven infinitat de samarretes i té una cançó dedicada a ell. A Madrid serà un més d'entre la infinitat d'"estrelles" del vestuari blanc (tot i que serà la peça clau de l'equip)

Resultat de l'enquesta

4 dels 6 votants estan en contra el finançament. Segurament és una bona proporció del què és Catalunya. Podriem dir que aquesta proporció es dona a la realitat. Convergència i Unió hi està totalment en contra, al igual que el PP. Ciutadans hi està en contra en alguns aspectes. A l'altre banda, la del govern. PSC i ICV no paren de dir que és el millor model que hi pot haver-hi hagut mai. ERC mentrestant defensa que és un bon model però no el millor ni l'adequat. El millor per Catalunya seria el concert econòmic com bascos o navarresos però això és una fita que sembla ara mateix impossible.

Mai una enquesta d'aquest bloc havia estat un mirall de la societat. Ja ho heu vist, es tracta d'interpretar els números i fer anar-t'ho bé per dir que ara si, les enquestes d'aquest bloc són totalment solvents. Imagineu-vos lo que es pot fer amb les dades, posem per exemple, de l'Institut d'Estadística de Catalunya.

Strawberry Swing

Abans de treure el disc Viva la Vida or Death All His Friends els anglesos Coldplay van estar assaigant i un cop van tenir escollides les cançons que entrarien al nou àlbum van buscar la sonoritat ideal per a cada cançó. Chris Martin i els seus van venir a Barcelona per gravar unes quantes cançons dins alguna esglèsia de la ciutat comtal que encara desconec. Una d'elles era Strawberry Swing.

Coneixem de sobres el Viva la Vida que ha sonat infinitat de vegades. També Violet Hill o l'últim single Lovers in Japan. Ara li toca el torn a Strawberry Swing, una petita joia, de l'últim àlbum dels anglesos. Aquest senzill ve acompanyat d'un video que és realment boníssim, cosa que ja ve sent habitual en Coldplay (només cal recordar el vídeo de Life in Techicolor II). Us el deixo aquí, val molt la pena...i com no, amb les ja mítiques papallones.

Resum de la setmana

M'ha agradat: Les converses de platja...altre cop.
No m'ha agradat: La calda que fot a Barcelona.

M'ha agradat: La inauguració del camp de l'Espanyol...de tant en tant una alegria per aquesta gent no?
No m'ha agradat: Xabi Alonso apunta al Madrid...malament!

M'ha agradat: Dormir
No m'ha agradat: el viatget a l'aeroport del Prat.

M'ha agradat: En Jan Curto Hereu.
No m'ha agradat: Els focs per tot Espanya.