Gràcies Henrik

Aquest home no podia deixar de tenir un raconet en aquest blog.

Gràcies Henrik. Encara et recordo amb les rastes al Feyenoord. Et vaig seguir allà i al Celtic on vas ser més que una llegenda. On eres el Rei de Reis. Vas abandonar Glasgow, casa teva, per venir a Barcelona. Al Barça. Aquí vas deixar empremta i guanyar una Champions. La de París on vas ser clau. He viatjat a Glasgow dos cops. La primera tu tornaves i ha estat lo millor que he vist mai en un camp de futbol. Mai oblidaré com et van rebre. Com et cantaven. Brutal.

Només puc dir-te: Gràcies. Mil cops.

Resultats de l'enquesta

Un total de nou persones han anat a caçar/buscar/recollir bolets algun cop a la vida. Amb el seu cistell, camisa de quadros i xiruques me'ls imagino pels boscos de Catalunya fent malbé el paisatge i sent odiats pels autòctons...

Tot i que pensava que això d'anar a buscar bolets estava a l'altura d'anar a Montserrat o al Camp Nou sorprenentment veig que tres dels visitants no han anat a buscar bolets. Tranquils algun dia us arribarà el moment de fer pàtria, llavors descobrireu que no en trobeu cap. Comenceu a odiar els bolets i la naturalesa. Comenceu a pensar que per trobar aquells cistells que es veuen a caçadors de bolets s'ha de tenir un màster, i finalment, abandonareu a no ser que tingueu una mentalitat de ferro. O sigui, agafeu un bon llibre i estalvieu-vos d'anar-ne a buscar. Us fareu un favor a vosaltres mateixos.

Jugar a ser Millet

La cosa no podia tardar. Si Millet és protagonista de televisions, ràdios i diaris tard o d'hora havia d'arribar a altres camps. I finalment l'home que ha estafat aproximadament uns 20 milions d'euros (milió amunt milió avall) ja ha arribat als videojocs.

El joc no és que sigui una meravella gràfica ni de jugabilitat. Però té gràcia. Amb el Palau de fons has d'aconseguir tants bitllets de cinc cents com puguis tot i que hi ha diferents mossos que vigilen. Al aconseguir la Creu de Sant Jordi el Mosso es quadrarà i tindràs immunitat durant uns segons per seguir robant els diners del Palau. Vinga endavant converteix-te en un dels estafadors més grans del país...possiblement d'aquí uns dies algun alcalde et passi al davant...

Tal dia com avui

Avui és 28 d'Octubre i tal dia com avui de fa 26 anys naixia un servidor. Encuriosit, m'he dedicat a buscar quines altres coses importants, a part del meu naixement, han passat en aquest dia al llarg de la història. Per exemple:

El 1848 s'inaugura la primera línia de tren d'Espanya que com sabeu era de Barcelona a Mataró (va per tu Cugat).

El 1886 el president dels Estats Units, Grover Cleveland inaugurava l'Estatua de la Llibertat, un regal de França.

El 1892 Emile Reynauld crea els dibuixos animats.

El 1900 Angel Rodriguez i uns quants estudiants més creen l'Espanyol.

El 1918 es crea Checoslovaquia, zona escindida de l'antic imperi austrohungarès.

El 1922 Benito Mussolini fa la Marxa sobre Roma, dos dies després serà nombrat primer ministre d'Italia.

El 1956 a Espanya s'inicien les emissions de Televisió Espanyola.

El 1958 Angelo Giuseppe Roncali és nombrat Papa amb el nom de Joan XXIII.
El 1962 la Unió Sovietica retira els míssils de Cuba i Estats Units retira la intenció d'envaïr l'illa.

El 1993 Boris Ieltsin decreta la propietat privada a Russia.

Com veieu no és un dia que hagin passat poques coses. També m'he motivat a descobrir quins personatges com jo han nascut un 28 d'Octubre...uns grandes!

Erasme de Rotterdam (famós per les seves beques) el 1467.
Cannaletto, artista italià, el 1697.
Ramón Maria del Valle Inclán el 1866.
Francis Bacon (famós per els seus quadres i la seva carn) el 1909.
Bernie Ecclestone el 1930.
Garrincha (aquest si que m'ha molat) el 1933.
Concha Garcia Campoy, periodista, el 1958.
Eros Ramazzotti el 1963.
Julia Roberts el 1967.
Ben Harper el 1969.
Alan Smith (futbolista i alcoholic) el 1980.
Milan Baros (futbolista txec i dolent) el 1981.

Jordi Hereu fomenta l'odi

En el camí cap a les eleccions, l'Ajuntament de Barcelona anuncia que la ciutat tindrà 270 públics per connectar-se a internet. Segons el consistori, unes 18.000 persones ja ho han fet en els diferents punts que té la ciutat. Sabent això, que l'Ajuntament habilitava espais oberts amb internet, vaig sortir a la plaça Rius i Taulet ( i no Plaça de la Vila) amb el meu ordinador. Sorpresa. Hi ha internet però només pots entrar a la pàgina de l'Ajuntament. O sigui que a la merda lo de "navegar".

Hi torno un altre dia, no fos cas que allò fos un error de connexió o alguna hostia d'aquestes d'informatics frikis. Res. Ara però no em deixa ni entrar a la pàgina oficial del consitori.

Total: Una altra farsa preelectoral. Una merda envolcallada amb discurs i nota de premsa. Una mentida com qualsevol altre d'aquest Ajuntament corrupte i d'aquest alcalde que bruteja. Si us plau no us creieu res de lo que us diuen...tret de si us ho dic jo.

Jordi Hereu fomentes l'odi!

Històries de la puta carrera

Hi ha vegades que el món s'empenya a donar-te la raó en coses que tu mateix creus que no hauries de pensar.

Estic a una sala d'ordinadors escrivint el Resum de la setmana i a la fila del davant i tinc dos grups d'alumnes de no se quina carrera. Cap d'ells parla el català i d'aquí una dedicatoria de No m'ha agradat.

Normalment m'indigno quan sento gent que parla el castellà sense cap interrupció del català. Però realment parlar castellà tampoc importa perquè hi ha gent que parla castellà que és ben digna. Parlo de la gent que va venir fa uns anys gent humil, treballadora. En definitiva gent educada i agraida.

Total que fins al moment la meva indignació diguem que era mínima. Però aquests grupets comencen a cridar. De punta a punta de classe. Fent comentaris (que evidentment s'acosten a la ratlla de qualsevol retrassat mental) i molestant a l'altre gent. La única noia dels dos grups fa el famós so amb la boca que indica silenci. I jo faig que si amb el cap. Ella em veu. Li diu al seu company que el noi de darrera vol silenci (o si més no que callin). I el seu company deixa anar un fluix "que se vaya a la biblioteca". Llavors és quan s'acaba de confirmar que el món em dona la raó quan penso coses que no he de pensar. I és clar...no em callo. Li dic (en català) que una cosa és parlar i l'altre és cridar. Éll no es gira. Jo hi torno i afegeixo: "i quan vulguis m'ho dius a mi i no a la teva companya". El noi calla.

I res. Decideixo escriure aquí la història del futurs publicitaris...comunicadors...publicistes...de les afores de Barcelona que han superat els seus pares i avis en estudis. Però no en educació ni dignitat.


P.D: Espero comentaris diguent que sóc un fatxa o algo per l'estil.

Resum de la setmana

M'ha agradat: La victòria del Barça...desde la zona de premsa del Camp Nou...
No m'ha agradat: ...que hi hagi gent que encara digui "Valdés no és porter pel Barça!"

M'ha agradat: Anar en bici per Palamós.
No m'ha agradat: haver d'aguantar els rotllos del meu barber

M'ha agradat: Escoltar la Segona Hora de Rac1.
No m'ha agradat: com puja la utilització del castellà a la facultat de comunicació de la UPF. És difícil anar a una classe d'ordinadors i sentir gent que parli en català.

M'ha agradat: Aquesta notícia...
No m'ha agradat: ...aquesta altre.

M'ha agradat: El tema de les corbates.
No m'ha agradat: la farsa que comença a ser la carrera de periodisme.

M'ha agradat: Valentino molt gran...com sempre...
No m'ha agradat: Pedrosa lamentable...com sempre...