ni xancletes ni ulleres de sol

Que tot està en constant moviment és un fet. Que tot canvia en la nostra societat ho palpem dia sí, dia també. El turisme com qualsevol altre sector ha evolucionat i ha canviat considerablement amb pocs anys. Internet n’és el principal culpable gracies a l’aparició de empreses de vols de baix cost, el contacte que ofereix amb hotels i hostals o la possibilitat de veure el lloc que visitaràs per la pantalla del teu ordenador.

L’arribada de la globalització al turisme ha provocat no només un canvi de mentalitat en els usuaris, que ja no es conformen a visitar els llocs típics per passar les vacances, com Londres, París, Nova York...sinó que cada cop l’usuari busqui llocs més inòspits per visitar. Noves maneres d’entendre el món i de viure’l. A aquesta curiositat cal afegir-li una certa conscienciació en una petita part de la població davant les guerres, injustícies i fam que pateix el món, imatges que ens arriben també cada cop més gràcies a internet. Si barregem curiositat i conscienciació ens surt una nova forma de turisme que s’està estenent cada cop més per Catalunya. El turisme solidari.

Palestina el principal focus
Dins aquest anomenat turisme solidari, promogut bàsicament per associacions no governamentals, hi ha diversos focus de conflicte que interessen a la gent. Palestina és se’ns dubte el territori més visitat per la gent. El conflicte palestino-israelià en té la culpa.
La principal associació catalana que treballa per la zona és la Xarxa d’Enllaç amb Palestina. Des del seu petit local del carrer Leopoldo Alas del barri de Gràcia ens atén en Víctor i l’Anna. “La xarxa -ens explica l’Anna- és un conjunt d’associacions interessades en cooperar desinteressadament amb el poble palestí, un poble que està patint un greu genocidi.” L’associació organitza cada Nadal, setmana santa i estiu viatges on els “turistes” ajuden a la construcció de edificis, ja siguin hospitals o escoles, que han estat abatuts per l’exèrcit israelià.

A la Xarxa però el ventall d’elecció està bastant obert ja que s’ofereixen estades en camps de treball però també visites guiades per a conèixer la zona o simplement assessorament per a futurs visitants de la zona que hi vulguin anar per lliure. “També venen moltes empreses o associacions culturals de Catalunya que volen visitar la zona ja sigui per conscienciació o per el que sigui, nosaltres no ens importa la raó de la visita, ens dediquem a fer recomenacions i donar consells de cara a una estada sense cap problema pel territori” afegeix l’Anna.

Tot i que es podria pensar, que el final de la treva entre Hamàs i l’Estat israelià i la conseqüent guerra a la franja podria espantar la gent la creença és totalment falsa “al contrari” diu en Víctor “per aquest any s’hi ha apuntat més gent que mai. A més nosaltres no anem a Gaza, això és impossible, anem a la zona de Cisjordània, on si que hi ha conflicte, evidentment, però el perill allà és relatiu.” Li preguntem encuriosits quin tipus de gent s’anima a fer aquests viatges a Cisjordània la resposta és clara “gent jove, entre 20 i 25 anys. I no és que sigui gent que vegis que són antisistema, són gent absolutament normal”. En Xarli per exemple, és estudiant de econòmiques de la Pompeu Fabra, i és un dels assistents l’estiu passat a un camp de treball a Hebron gràcies a la Xarxa d’Enllaç amb Palestina; considera la seva experiència com “brutal! brutal perquè te n’adones del que realment està passant a la zona i del que realment està fent l’Estat d’Israel, coses que per desgràcia no surten als telenotícies”.

Bòsnia i l’ombra de la guerra dels Balcans
Bòsnia és un dels altres destins “turístics” europeus amb més demanda per part de la població catalana. Se’ns dubte el conflicte entre relativament recent dels Balcans va marcar una generació que va veure en directe, a principis dels noranta, el genocidi europeu més gran del segle XX des de la segona guerra mundial. Aquest fet atrau a la gent, i molt, cap als països balcànics.
Kevlar és una associació de fotoperiodistes que acosta aquests països a la gent que ho desitgi. Els seus punts de destí són Bòsnia i Kosovo, però també el Sahara. “Ens estem plantejant organitzar viatges a Palestina però és relativament difícil i a més ja hi ha altres associacions amb molta més experiència que nosaltres en aquest territori” diu l’Albert Cusidó. L’Albert, va ser corresponsal de guerra durant el conflicte i va viure a Mostar durant 2 anys “el vincle que em va quedar amb la gent i la zona va ser el principal motiu per a la creació de l’associació. Kevlar és una manera d’acostar el conflicte a la societat que viu d’esquenes a la realitat i a l’hora és una forma d’ajudar a la població bosniana, oblidada per les institucions internacionals.”

Després d’un petit curs de fotografia i d’història de la zona el viatjant pot decidir entre passar-hi uns deu dies per setmana santa o mig mes a l’estiu. Allà Kevlar acosta al “turista” a la població fent-los dormir en cases de gent afectada per la guerra o introduint-los en la realitat del país a través de visites a associacions de víctimes, d’ex-soldats, camps de refugiats o orfenats, tot això sempre amb un traductor a totes hores i una càmera al coll. “L’objectiu, a part que aprenguin a realitzar un projecte de fotoperiodisme, és fer veure a la gent que en una guerra no hi ha bons ni dolents. I que al final, qui acaba pagant és la població civil” - diu l’Albert que és conscient que encara s’han de millorar algunes coses. Precisament varies de les coses en les que sembla que ha de millorar Kevlar ens les apunten la Meritxell i l’Aina, les dues estudiants de polítiques a l’Autònoma, que es queixaven que amb Kevlar “hi ha molta gent de l’Staff però tots van a fer les seves fotografies i els seus projectes i se n’obliden que tu has pagat perquè t’introdueixin a la zona i t’ensenyin a agafar una bona fotografia” encara que també hi ha opinions i experiències positives, en David, estudiant de comunicació Audiovisual és dels que pensa que “el viatge val la pena només perquè te n’adonis que hi ha gent que ho passa molt malament a dues hores amb avió de casa teva”.

Destins no tan mediàtics
Països o territoris com Palestina, els Balcans, el Sàhara o Sudamèrica s’han convertit en destins típics dels turistes solidaris. Però dins aquests turisme “alternatiu” encara hi ha qui prefereix destins més oblidats. El Kurdistan és un dels destins que ofereix l’associació So de Pau que té més èxit. A part de visites a Palestina, Algèria o Marroc el Kurdistan sembla que té molta acceptació per part dels catalans “possiblement per aquesta solidaritat amb un poble sense estat, però potser si que és per això que és un destí més exòtic i desconegut que Palestina o els països sudamericans” ens diu l’Anna Larrull. L’Anna, que és voluntària a l’associació, destaca els pocs recursos econòmics dels que disposen les associacions que “s’han de solventar amb la venta durant tot l’any de material portat dels països en els que fem les visites”. Ella, tot i els mals de caps que li comporta la feina a l’associació, se sent recompensada només veient que augmenten els “turistes” cada any i que la gent col•labora en altres tasques com xerrades o exposicions “és bonic que encara quedi gent que dediqui el seu temps lliure a una part del món que no ha tingut tanta sort com nosaltres” afegeix l’Anna des del local de l’associació al Passatge del Crèdit prop del carrer Ferran de Barcelona.

Associacions solidaries amb les associacions solidaries
Davant aquest “allau” d’associacions no governamentals que ofereixen aquest servei d’introducció en zones de conflicte o post conflicte ha aparegut un nou tipus d’associació al voltant d’aquestes visites. Parlem de Avle, l’Asociación Visual para la Libre Expresión, que pretén donar suport audiovisual a aquest tipus d’estades. “La idea és gravar o fotografiar les activitats que fan aquest tipus d’associacions en el territori que visiten i d’aquesta forma fer veure l’impacte que tenen en la societat que els acull” diu en Kike, que és infermer de professió a les illes canàries. Avle té tot just mig any de vida però l’objectiu per en Kike és “anar creixent poc a poc i ajudar a entendre a la gent que aquest món, ja sigui a l’Àfrica, a Sudamèrica o al Pròxim Orient, hi ha moltes persones que pateixen perquè nosaltres poguem sortir de botellón”. De moment AVLE ha treballat als Balcans i a l’Àfrica.



Amb la crisi, l’etern debat
La actual situació econòmica que viu occident deixa una mica en stand by aquest tipus de turisme, ja que cada cop la gent s’ho pensa més a la hora de fer turisme i busquen les opcions més barates i còmodes. El turisme solidari no és ni una cosa ni l’altre. Caldrà veure doncs com evoluciona aquests tipus de viatges “la veritat és que segurament si que baixaran el numero de visites però el que és segur és que nosaltres no deixarem de oferir aquests viatges perquè realment no ens ha sortit mai a compte i vivim d’altres coses” diu l’Anna des de Xarxa d’Enllaç amb Palestina. “És precisament ara que hem de ser més conscients que mai” afegeix. Aquesta possible “crisi” del turisme solidari no farà res més que revifar el debat al voltant de si realment les ONG aporten alguna cosa positiva a les comunitats locals o si en el fons exploten els seus recursos com qualsevol habitant del primer món però amb la consciència més neta.