Tot es posa al seu lloc

La crisi no només porta males noticies. Aquesta setmana, en concret avui, el diari Avui ha anunciat que en el procés de fusió de diferents caixes catalanes el nom de Caixa Catalunya desapareixerà.

Això us pot semblar una mala noticia. Fins i tot us pot deixar indiferent. A mi en canvi m'alegra el dia. Jo odio la Caixa Catalunya. I aquest cop no és un odi irracional sinó totalment fonamentat. Li tinc un odi profund perquè és la màxima expressió del vull però no puc. Del sempre tindré algú per davant meu. En definitiva, l'expressió del fracàs.

Jo sempre faig la mateixa comparació. Caixa Catalunya és com l'Espanyol (sempre hi haurà el Barça) com la Pepsi (Coca-Cola per la vena!) o com la Sant Miguel (a anys llum de l'Estrella).

Doncs això que Caixa Catalunya desapareixerà, més ben dit, es fusionarà. Una acció que diu molt del seu carisma i la seva gestió. Una fusió que en definitiva em dona la raó en el que sempre he dit. I per tant, estic content. I és que al final tot, tot es posa al seu lloc...