El final del lloro

Joan Laporta deixa la presidència del Barça. I està trist. Molt trist. No estarà a primera línia mediàtica...a no ser que la seva carrera política funcioni. Ja es va poder veure la nit de les eleccions: Laporta marxava a casa sol mentre Rossell passava la nit rodejat de periodistes i de gent.

El senyor Laporta podria haver estat el millor president de la història del Barça. Els resultats l'acompanyaven. Va portar a Rikjaard de la mà de Johan Cruyff i se'n va endur la Champions a París, cosa que després de catorze anys molts culers ja pensaven que seria impossible tornar a aixecar l'orelluda. També va portar Guardiola. I aquí es demostra que Laporta és un tiu amb sort. El va portar de parallamps. En una època en que mig club el volia fora, una moció de censura el va estar a punt de fer-lo saltar. Laporta va pensar en el Pep. Un tiu de conscents. Si ho feia bé Laporta es posava la medalla, si al de Santpedor no li sortien les coses la gent tindria paciència. Li va sortir bé...i no es va posar una medalla sinó vint. Però finalment no va ser el millor president de la història del club.

El que va matar a Laporta va ser l'apartat social. Per començar mai va ser la ruptura que va anunciar. Sempre va ser dels Cruyffistes. I en Johan sempre va estar a l'hombra...fins gairebé l'últim dia en que el van fer President d'Honor. Llavors ja estavem en la època del morir matant.

El Jan es posava en política. I amb ell arrossegava al Barça. Dia sí dia també deia la seva i el club era cada cop més odiat arreu d'Espanya on la caverna mediàtica ja tenia el seu nou Carod Rovira. Laporta es convertia en Juli Cèsar. La cadira el feia crèixer i crèixer.

I el soci cada cop més emprenyat. I el no soci encara més. Les entrades per la Champions, la nit de: "al loro!", la nit de Luz de Gas, el dia dels pantalons a l'aeroport, el "no me toques" del camp de l'Espanyol...i un llarg etcètera que anava desgastant la imatge del club a la vegada que amb UNICEF l'intentava netejar.

Molts valoren la seva presidència amb un notable. Però, hi si esportivament no hagués tingut la sort de tenir Guardiola d'entrenador? La nota seria la mateixa? Ho sento però jo li poso un 5 justet. Jan, no has evolucionat favorablement...

Laporta 2.0

Dilluns passat tothom en parlava. Tothom volia veure la nova web. Joan Laporta estrenava pàgina. I qui més qui menys esperava una novetat ja que se n'havia parlat força i no podia ser que una persona com Joan Laporta comences la seva carrera a la xarxa sense una novetat. Les 12 en punt. Res. Cap novetat. És més, el portal no funcionava. S'havia saturat. A classe tots ho provàvem una i altra vegada. F5 o pitjant les tecles de refrescar del navegador. Res.

A la tarda si. Ja funcionava. Més tard al ser preguntat per el portal Laporta va dir que mai havia dit que anunciaria res i que la web és un espai de reflexió personal sobre temes relacionats amb el Barça i Catalunya. Jo m'atreveixo a dir que es un espai de autobombo que parla de fets relacionats amb Laporta. Ell i només ell. Fins i tot la seva foto ocupa el percentatge més elevat del contingut de la web.

En fi. Laporta ja està a pertot. Laporta ja és a la xarxa. Després del Laporta del lloro, del Laporta del champagne, del Laporta de les brasilenyes i del Laporta dels franquistes...treu el cap el Laporta 2.0. No va anunciar ni la creació de cap partit, ni que es decideix finalment a entrar en política...ni tampoc la seva dimissió. Tot i això, qui més qui menys creu o sap que a les pròximes eleccions catalanes, les de la tardor d'aquest any, Laporta hi estarà present d'una manera o altra.