M'ha agradat: El càstig al PSOE.
No m'ha agradat: El premi al PP.
M'ha agradat: Les jornades de simulació.
No m'ha agradat: Sortir d'allà a les tantes...
M'ha agradat: La visita al Via Lliure de RAC 1.
No m'ha agradat: trobar un articulista per entrevistar...són pitjors que els futbolistes...
M'ha agradat: La victòria de Roger Federer...s'ho mereixia.
No m'ha agradat: La victòria de Button...ja cansa.
M'ha agradat: Veure que el nét de Franco va pel camí del seu avi.
No m'ha agradat: L'horari que faré a la SER...
M'ha agradat: La visita a la Sagrada Família.
No m'ha agradat: No poder pujar a les torres...
dilluns, 8 de juny del 2009
Resultat de l'enquesta
El lector d'aquest bloc és savi. Raül Romeva de la llista ICV-EuA bla, bla, bla...ha estat el menys votat. El líder dels verds catalans va aparèixer al col·legi electoral fidel als principis del partit: amb bicicleta i amb la seva filla, els dos sense casc per cert.
La veritat és que en quan a carisma el pobre Romeva és potser dels que en té més, i segurament és el candidat més preparat. Ser dels Verds té això, que fins i tot una candidata dels socialistes que ningú coneix o un Vidal Quadras pot treure més vots que tu...
No us emocioneu, era fàcil encertar-ho...
La veritat és que en quan a carisma el pobre Romeva és potser dels que en té més, i segurament és el candidat més preparat. Ser dels Verds té això, que fins i tot una candidata dels socialistes que ningú coneix o un Vidal Quadras pot treure més vots que tu...
No us emocioneu, era fàcil encertar-ho...
dissabte, 6 de juny del 2009
Portes obertes a Sagrada Família
A Barcelona sempre hi ha coses a fer i després de visitar edificis tan emblemàtics com el Palau de la Generalitat i el Parlament em quedava la Sagrada Familia, un altre símbol català que atrau a milers i milers de turistes de tot el món.
Així que he aprofitat que en motiu de l'aniversari de la mort de Antoni Gaudí es celebrava avui mateix una jornada de portes obertes a la Sagrada Família. Sota el lema, Creix amb tu! la fundació Sagrada Família ha volgut apropar el temple a la ciutadania per tal de conscienciar-la del problema crònic que pateix. I és que la Sagrada Familia es finança amb donacions i el preu de les entrades i no rep cap tipus de subvenció o ajut per part de cap administració pública. Durant els últims anys el temple expiatori, que Gaudí començà el 1883, ha perdut molts visitants sigui per les raons que sigui, així que la Fundació es veu obligada a jornades com aquesta per aconseguir una relació més propera entre el temple i el ciutadà.
La conclusió de la visita ha estat que jo era un dels pocs catalans que s'ha atrevit a veure el meravellós temple d'Antoni Gaudí on la màxima novetat eren les portes amb el pare nostre escrit en relleu. També hi havia una pantalla gran on els visitants podien veure el dia a dia dels treballadors al temple i evidentment les columnes boscoses i els vitralls espectaculars que fa anys que decoren la Sagrada Família. Una verdadera llàstima que els visitants cada anys siguin menys...ells s'ho perden.
Així que he aprofitat que en motiu de l'aniversari de la mort de Antoni Gaudí es celebrava avui mateix una jornada de portes obertes a la Sagrada Família. Sota el lema, Creix amb tu! la fundació Sagrada Família ha volgut apropar el temple a la ciutadania per tal de conscienciar-la del problema crònic que pateix. I és que la Sagrada Familia es finança amb donacions i el preu de les entrades i no rep cap tipus de subvenció o ajut per part de cap administració pública. Durant els últims anys el temple expiatori, que Gaudí començà el 1883, ha perdut molts visitants sigui per les raons que sigui, així que la Fundació es veu obligada a jornades com aquesta per aconseguir una relació més propera entre el temple i el ciutadà.
La conclusió de la visita ha estat que jo era un dels pocs catalans que s'ha atrevit a veure el meravellós temple d'Antoni Gaudí on la màxima novetat eren les portes amb el pare nostre escrit en relleu. També hi havia una pantalla gran on els visitants podien veure el dia a dia dels treballadors al temple i evidentment les columnes boscoses i els vitralls espectaculars que fa anys que decoren la Sagrada Família. Una verdadera llàstima que els visitants cada anys siguin menys...ells s'ho perden.
dimecres, 3 de juny del 2009
Informàtica a les aules
El projecte Educa 2.0 preveu subministrar un ordinador portàtil a tots els nens de cinquè. L'objectiu és passar de l'aula d'informàtica a la informàtica a les aules. La mesura, anunciada per el senyor Zapatero, és del tot absurda. I impossible. Però com que estem en campanya electoral no passa res.
Per començar per fer realitat un dels somnis impossibles de l'actual govern la mesura l'hauran de pagar les autonomies i els pares. Així és fàcil proposar projectes. Entre Govern espanyol i Conselleria d'Educació s'obliden de varies coses. Fem-ne un repàs:
- Amb l'adopció d'ordinadors a les aules, a part d'estar infinitat d'hores davant l'ordinador, hauràn de carregar amb ell, la motxilla i els llibres. Masses coses.
- Amb l'adopció d'ordinadors a les aules al final els nens no sabran agafar un llapis i escriure, i evidentment oblidaran també la ortografia.
- Amb l'adopció d'ordinadors a les aules cal adaptar les escoles tecnològicament parlant. Calen routers molt potents i endolls per a totes les computadores. I crec recordar que no totes les escoles tenen unes instal·lacions adequades, al contrari, ara sense ordinadors els col·legis tenen dèficits en aquest sentit.
- Amb l'adopció d'ordinadors a les aules caldrà un sistema educatiu consensuat per els professors, i tenint en compte que la mesura ja es vol aplicar al setembre, tenim 4 mesos per adaptar-nos tots. Impossible.
- Amb l'adopció d'ordinadors a les aules els pares s'hauran de rascar les butxaques i pagar tant llibres, com material escolar, com el nou ordinador. Crec que en temps de crisi no seria qüestió de carregar al ciutadà amb mesures com aquesta.
Segurament hi ha alguna cosa a recordar per tal d'aplicar aquesta mesura. Segur que se m'escapa...per això podeu deixar el vostre comentari tant si esteu d'acord amb l'adopció d'ordenadors a les escoles, com si no.
Per començar per fer realitat un dels somnis impossibles de l'actual govern la mesura l'hauran de pagar les autonomies i els pares. Així és fàcil proposar projectes. Entre Govern espanyol i Conselleria d'Educació s'obliden de varies coses. Fem-ne un repàs:
- Amb l'adopció d'ordinadors a les aules, a part d'estar infinitat d'hores davant l'ordinador, hauràn de carregar amb ell, la motxilla i els llibres. Masses coses.
- Amb l'adopció d'ordinadors a les aules al final els nens no sabran agafar un llapis i escriure, i evidentment oblidaran també la ortografia.
- Amb l'adopció d'ordinadors a les aules cal adaptar les escoles tecnològicament parlant. Calen routers molt potents i endolls per a totes les computadores. I crec recordar que no totes les escoles tenen unes instal·lacions adequades, al contrari, ara sense ordinadors els col·legis tenen dèficits en aquest sentit.
- Amb l'adopció d'ordinadors a les aules caldrà un sistema educatiu consensuat per els professors, i tenint en compte que la mesura ja es vol aplicar al setembre, tenim 4 mesos per adaptar-nos tots. Impossible.
- Amb l'adopció d'ordinadors a les aules els pares s'hauran de rascar les butxaques i pagar tant llibres, com material escolar, com el nou ordinador. Crec que en temps de crisi no seria qüestió de carregar al ciutadà amb mesures com aquesta.
Segurament hi ha alguna cosa a recordar per tal d'aplicar aquesta mesura. Segur que se m'escapa...per això podeu deixar el vostre comentari tant si esteu d'acord amb l'adopció d'ordenadors a les escoles, com si no.
dilluns, 1 de juny del 2009
L'altre vídeo de Roma
Gran espectació per veure el vídeo que Guardiola va posar als seus jugadors abans de la final de Roma. Tothom pendent de la televisió a les 21:40. A casa apaguem els llums i tot. Resultat: decepció.
Ja de per si la pel·lícula de Gladiator emociona, així que poques coses s'hi han d'afegir a les imatges del film de Ridley Scott. Segurament deu ser que nosaltres no hem viscut el dia a dia del vestuari. Els riures. Els patiments. Les lesions. La pressió. Segurament així podriem entendre el vídeo i arribar a plorar com sembla que van fer alguns jugadors de la plantilla.
Proposo un vídeo alternatiu. Avui tothom ho sap, s'ensenyava el vídeo real que van veure els jugadors, els d'esports de Cuatro però van fer la seva versió o aquí algú ha canviat algunes imatges durant aquests dies. No sé quina és la versió real, però què voleu que us digui, em toca més la fibra la versió de Cuatro.
Trieu vosaltres mateixos.
Ja de per si la pel·lícula de Gladiator emociona, així que poques coses s'hi han d'afegir a les imatges del film de Ridley Scott. Segurament deu ser que nosaltres no hem viscut el dia a dia del vestuari. Els riures. Els patiments. Les lesions. La pressió. Segurament així podriem entendre el vídeo i arribar a plorar com sembla que van fer alguns jugadors de la plantilla.
Proposo un vídeo alternatiu. Avui tothom ho sap, s'ensenyava el vídeo real que van veure els jugadors, els d'esports de Cuatro però van fer la seva versió o aquí algú ha canviat algunes imatges durant aquests dies. No sé quina és la versió real, però què voleu que us digui, em toca més la fibra la versió de Cuatro.
Trieu vosaltres mateixos.
Groucho Marx o Mònica Terribas
L'altre dia va començar la campanya electoral per a les eleccions europees i al veure les queixes dels periodistes vaig recordar una classe que ens va donar la Mònica Terribas poc després que la nomenessin cap de TV3.
A la carrera coneixes gent millor o pitjor, amb qui estàs d'acord o no, gent vàlida o no. En aquest cas la paraula del meu company de classe Àlex Biescas (que és gent vàlida i amb la que sovint estic d'acord) és la meva paraula, així que no em copiaré i deixaré el link del seu post.
P.D: "Aquests són els meus principis...si no li agraden puc canviar-los" Groucho Marx o Mònica Terribas.
A la carrera coneixes gent millor o pitjor, amb qui estàs d'acord o no, gent vàlida o no. En aquest cas la paraula del meu company de classe Àlex Biescas (que és gent vàlida i amb la que sovint estic d'acord) és la meva paraula, així que no em copiaré i deixaré el link del seu post.
P.D: "Aquests són els meus principis...si no li agraden puc canviar-los" Groucho Marx o Mònica Terribas.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)