M'ha agradat: Treballar al camp nou.
No m'ha agradat: el 5 a 0 del Madrid.
M'ha agradat: La chica del Tirso.
No m'ha agradat: El diluvi universal d'avui.
M'ha agradat: Em queda un dia.
No m'ha agradat: Un dia que tinc festa (dilluns) i diluvia.
M'ha agradat: Setmana curta. La Mercè.
No m'ha agradat: Aixecar-me aviat (massa) 2 cops aquesta setmana.
M'ha agradat: Aquest reportatge
No m'ha agradat: Fèlix Millet, el primer de molts. Una vergonya.
M'ha agradat: que els que llegeixen el bloc siguin catalans (és lo que té escriure en català)
No m'ha agradat: Alicia Sánchez Camacho...que vol ser la primera presidenta de la història de Catalunya. Sense paraules.
diumenge, 20 de setembre del 2009
dimarts, 15 de setembre del 2009
Les 5 raons
Desde la Diada que els mitjans de comunicació parlen de la figura de Joan Laporta com a possible líder del nou independentisme català. La veritat és que fa temps que hi ha rumors al respecte i el president del Barça mai els ha volgut apagar. Ara però se'l rifen els partits polítics i tot apunta que acabarà a Reagrupament.cat al costat de Joan Carretero. Laporta però no li agrada ser número 2 de res. Li encanta estar a primera línia. És per això que molts no estem d'acord en que pugui arribar a ser el líder del moviment independentista.Escric 5 raons per les quals crec que Laporta no s'ha de posar en política:
Perquè és el president del Barça.
Perquè el moviment independentista necessita una persona que uneixi i Laporta no ho farà.
Perquè quan el 60% per cent dels socis del Barça que van anar a votar la mocio de censura no el volia no va marxar. Qui m'assegura que si és el president de la Generalitat no farà el mateix?
Perquè Catalunya no necessita tanta prepotència...d'això ja anem sobrats.
Perquè no veig a Sala i Martín de Conseller d'Economia o Johan Cruyff a Interior.
Perquè el moviment independentista necessita una persona que uneixi i Laporta no ho farà.
Perquè quan el 60% per cent dels socis del Barça que van anar a votar la mocio de censura no el volia no va marxar. Qui m'assegura que si és el president de la Generalitat no farà el mateix?
Perquè Catalunya no necessita tanta prepotència...d'això ja anem sobrats.
Perquè no veig a Sala i Martín de Conseller d'Economia o Johan Cruyff a Interior.
dilluns, 14 de setembre del 2009
Possibles titulars per un futur:
Catalunya aconsegueix la independència.
Andreita Janeiro Esteban es treu la primaria als 18 anys.
L’Atletico de Madrid campió de la Champions.
José Montilla es treu el batxillerat.
Jaume Roures es queda sense un duro.
Els aficionats del Barça saben quin dia i quina hora i per quin canal jugarà el seu equip la setmana que ve.
Barcelona acull un total de 25 manifestacions durant la Diada.
Mort un home de 90 anys de grip A a Albacete. És la víctima número 29.786 de l’Estat Espanyol.
Els nens de Catalunya ja no saben escriure. Només teclegen.
L’Estat Espanyol ja té 15 premis Nobel.
Hereu enxampat amb una puta a una cantonada de la Plaça de Sant Jaume.
Espanya vota No a quedar-se amb Catalunya.
Andreita Janeiro Esteban es treu la primaria als 18 anys.
L’Atletico de Madrid campió de la Champions.
José Montilla es treu el batxillerat.
Jaume Roures es queda sense un duro.
Els aficionats del Barça saben quin dia i quina hora i per quin canal jugarà el seu equip la setmana que ve.
Barcelona acull un total de 25 manifestacions durant la Diada.
Mort un home de 90 anys de grip A a Albacete. És la víctima número 29.786 de l’Estat Espanyol.
Els nens de Catalunya ja no saben escriure. Només teclegen.
L’Estat Espanyol ja té 15 premis Nobel.
Hereu enxampat amb una puta a una cantonada de la Plaça de Sant Jaume.
Espanya vota No a quedar-se amb Catalunya.
diumenge, 13 de setembre del 2009
Resum de la setmana
M'ha agradat: Que els nens tornin a cole...
No m'ha agradat: ...els temes d'educació que toquen fer a la feina...
M'ha agradat: El camp de l'Espanyol...
No m'ha agradat: ...que sigui de l'Espanyol.
M'ha agradat: La victòria del Palamós...
No m'ha agradat: ...no haver-hi estat.
M'ha agradat: Que quedi una setmana.
No m'ha agradat: No anar a Palamós.
M'ha agradat: La "meva" Diada...
No m'ha agradat: ...moltes coses de la Diada.
M'ha agradat: El Sí d'Arenys de Munt.
No m'ha agradat: La decisió del jutge de deixar fer la manifestació (al cap i a la fi el jutge és el verdader culpable)
M'ha agradat: guanyar l'aposta d'aquesta setmana (Ajax, Palamós i Fulham).
No m'ha agradat: no poder visitar (de moment) un camp com el Giuseppe Meazza.
No m'ha agradat: ...els temes d'educació que toquen fer a la feina...
M'ha agradat: El camp de l'Espanyol...
No m'ha agradat: ...que sigui de l'Espanyol.
M'ha agradat: La victòria del Palamós...
No m'ha agradat: ...no haver-hi estat.
M'ha agradat: Que quedi una setmana.
No m'ha agradat: No anar a Palamós.
M'ha agradat: La "meva" Diada...
No m'ha agradat: ...moltes coses de la Diada.
M'ha agradat: El Sí d'Arenys de Munt.
No m'ha agradat: La decisió del jutge de deixar fer la manifestació (al cap i a la fi el jutge és el verdader culpable)
M'ha agradat: guanyar l'aposta d'aquesta setmana (Ajax, Palamós i Fulham).
No m'ha agradat: no poder visitar (de moment) un camp com el Giuseppe Meazza.
Primera visita a un camp de l'Espanyol
Surto del camp de l'Espanyol amb diferents sensacions. I això és precisament el que m'espanta: em pensava que em deixaria indiferent però no. Aquest camp impacta.
Només d'entrar i estar a la grada palpes que allò és un camp. No un estadi. Allà si va a veure futbol amb tot el que això comporta. Cridar, gaudir, emocionar-se, protestar...això és el que fa l'afició de l'Espanyol fins i tot abans de començar el partit.
Surt a escalfar el Madrid i la xiulada, tot i que no hi és tothom encara, és monumental. "Sorprenent" penso. La casa de l'Espanyol sempre havia estat la segona residència dels blancs però alguna cosa ha canviat. Potser la prepotència del Madrid o que ara amb un camp pròpi l'Espanyol es vol fer gran. Com el nen que protesta al pare a una certa edat.
El cas és que està a punt de començar el partit i se'm posa la pell de gallina. Minut de silenci per el soci número del club i per Dani Jarque. Amb el Cant dels Ocells de fons baixa una enorme pancarta amb el rostre del capità de l'Espanyol que diu: "No t'oblidem!". I és cert. Els aficionats de l'Espanyol no obliden a Jarque i ho demostren en les diferents fases del partit. En especial el minut 21 en que tot el camp crida el nom de Jarque i se'm torna a posar la pell de gallina.
L'afició del l'Espanyol canta, xiula i protesta. Apreta al seu equip però no n'hi ha prou. Avui el Madrid guanya contra 11, 12 o 13. Però en algunes fases del partit m'adono que jo mateix vull que guanyi l'Espanyol..."com m'he de veure" - penso. Després de fer una mica de feina abandono el camp amb la sensació d'haver estat a un gran camp de futbol on el públic guanyarà uns quants punts pel seu equip tot i que aquest ha de millorar, tant tècnicament com fisicament i moralment. Marxo de Cornellà amb la lliçó apresa. El que més importa és el futbol. La pilota. La gent. Els sentiments. Les ganes de guanyar. Les emocions. Els crits. Sentir els colors. No importa de quin estadi marxis si t'ho has passat bé.
P.D: No m'he tornat boig ni m'he fet de l'Espanyol.
Només d'entrar i estar a la grada palpes que allò és un camp. No un estadi. Allà si va a veure futbol amb tot el que això comporta. Cridar, gaudir, emocionar-se, protestar...això és el que fa l'afició de l'Espanyol fins i tot abans de començar el partit.
Surt a escalfar el Madrid i la xiulada, tot i que no hi és tothom encara, és monumental. "Sorprenent" penso. La casa de l'Espanyol sempre havia estat la segona residència dels blancs però alguna cosa ha canviat. Potser la prepotència del Madrid o que ara amb un camp pròpi l'Espanyol es vol fer gran. Com el nen que protesta al pare a una certa edat.
El cas és que està a punt de començar el partit i se'm posa la pell de gallina. Minut de silenci per el soci número del club i per Dani Jarque. Amb el Cant dels Ocells de fons baixa una enorme pancarta amb el rostre del capità de l'Espanyol que diu: "No t'oblidem!". I és cert. Els aficionats de l'Espanyol no obliden a Jarque i ho demostren en les diferents fases del partit. En especial el minut 21 en que tot el camp crida el nom de Jarque i se'm torna a posar la pell de gallina.
L'afició del l'Espanyol canta, xiula i protesta. Apreta al seu equip però no n'hi ha prou. Avui el Madrid guanya contra 11, 12 o 13. Però en algunes fases del partit m'adono que jo mateix vull que guanyi l'Espanyol..."com m'he de veure" - penso. Després de fer una mica de feina abandono el camp amb la sensació d'haver estat a un gran camp de futbol on el públic guanyarà uns quants punts pel seu equip tot i que aquest ha de millorar, tant tècnicament com fisicament i moralment. Marxo de Cornellà amb la lliçó apresa. El que més importa és el futbol. La pilota. La gent. Els sentiments. Les ganes de guanyar. Les emocions. Els crits. Sentir els colors. No importa de quin estadi marxis si t'ho has passat bé.
P.D: No m'he tornat boig ni m'he fet de l'Espanyol.
divendres, 11 de setembre del 2009
Conclusions de la Diada
Ara per diferents motius, principalment temps i ganes, feia temps que no escrivia. La diada però és un bon motiu per reincorporar-me a l'escriptura i afegir unes quantes paraules a aquest bloc. No entraré en el debat de si ha de ser l'11 de Setembre o Sant Jordi quan els catalans tinguem la nostra festa nacional. Crec que el comportament civic del poble català a les dues jornades diu bastant sobre quan s'hauria de celebrar.
En fi, torno a escriure perquè la jornada ha donat molt, molt de si, i cal treure'n conclusions:
Som un país de pandereta: Com cada any celebrem una derrota i aprofitem només aquest dia per treure la part més independentista, o d'autogovern segons alguns, mentre la resta de l'any la deixem aparcada. Parlo dels politics evidentment.
El fossar de les moreres: Aviat serà el fossar de les merdetes. Cada diada hi ha crispació, baralles i crits. I mentrestant nosaltres dividits. Intolerancia al cent per cent i mentre tant riuren i riuen desde Madrid.
Noa i el seu orígen: Diria que Iniciativa està per sota el nivell polític d'aquest país, però no, el nivell polític és lamentable. Si de cas està per sota del nivell del país. Com pot ser que un partit que està al govern es dediqui a fer aquestes manifestacions contra l'Estat d'Israel? Que ens volen enfonsar o què? Per començar Noa no és Israel, si de cas és israeliana. I si tant defensem la llibertat d'expressió fem-ho per tots. Inclosos els que diuen coses que no compartim. El que deia, que no estan a l'altura.
Laporta: El president del Barça confirma diada rera diada que vol ser el Kennedy català. Vol posar-se en política i a un any que el facin saltar de la cadira de Can Barça ja comença a fer-se un lloc. Se'ns dubte un dels protagonistes de la jornada. Si senyor Jan...com a tu t'agrada!
La sentència del Tribunal Constitucional: La gent no parava de parlar d'això. Era un no parar! Tan la gent que passejava per la ciutadella, com els d'Arc de Triomf, com els de Ciutat Vella...la gent no parla d'això. Importen coses més bàsiques i elementals com els problemes econòmics, laborals, la falta de ètica en les institucions estatals o la immigració. No la sentència del TC.
Manifestants: Com sempre els mateixos: Els que demanen la independencia, els que demanen la custodia compartida, els que demanen seleccions catalanes. Uns clàssics amb als que hi estic totalment a favor. Aquest any si afegeixen, per desgràcia, la gent de Nissan i Roca. El que dèiem: A la gent li importen altres temes que no els que ens inflen els mitjans de comunicació.
L'estatua de Rafel de Casanovas: Un dels grans clàssics de la diada i per tant, un dels actes més lamentables de la jornada. Lamentables uns per xiular tot aquell que va a entregar flors a l'antic conseller en cap (tallat, per cert, que li va quedar). Altres per seguir anant-hi cada any i aguantar el que aguanten.
Per uns: Tranquils que no s'és més o menys català per no entregar un ram de flors a una estàtua!
Pels altres: Tranquils, que no s'és més o menys català si no es va a xiular i a insultar als polítics!!
En fi, torno a escriure perquè la jornada ha donat molt, molt de si, i cal treure'n conclusions:
Som un país de pandereta: Com cada any celebrem una derrota i aprofitem només aquest dia per treure la part més independentista, o d'autogovern segons alguns, mentre la resta de l'any la deixem aparcada. Parlo dels politics evidentment.
El fossar de les moreres: Aviat serà el fossar de les merdetes. Cada diada hi ha crispació, baralles i crits. I mentrestant nosaltres dividits. Intolerancia al cent per cent i mentre tant riuren i riuen desde Madrid.
Noa i el seu orígen: Diria que Iniciativa està per sota el nivell polític d'aquest país, però no, el nivell polític és lamentable. Si de cas està per sota del nivell del país. Com pot ser que un partit que està al govern es dediqui a fer aquestes manifestacions contra l'Estat d'Israel? Que ens volen enfonsar o què? Per començar Noa no és Israel, si de cas és israeliana. I si tant defensem la llibertat d'expressió fem-ho per tots. Inclosos els que diuen coses que no compartim. El que deia, que no estan a l'altura.
Laporta: El president del Barça confirma diada rera diada que vol ser el Kennedy català. Vol posar-se en política i a un any que el facin saltar de la cadira de Can Barça ja comença a fer-se un lloc. Se'ns dubte un dels protagonistes de la jornada. Si senyor Jan...com a tu t'agrada!
La sentència del Tribunal Constitucional: La gent no parava de parlar d'això. Era un no parar! Tan la gent que passejava per la ciutadella, com els d'Arc de Triomf, com els de Ciutat Vella...la gent no parla d'això. Importen coses més bàsiques i elementals com els problemes econòmics, laborals, la falta de ètica en les institucions estatals o la immigració. No la sentència del TC.
Manifestants: Com sempre els mateixos: Els que demanen la independencia, els que demanen la custodia compartida, els que demanen seleccions catalanes. Uns clàssics amb als que hi estic totalment a favor. Aquest any si afegeixen, per desgràcia, la gent de Nissan i Roca. El que dèiem: A la gent li importen altres temes que no els que ens inflen els mitjans de comunicació.
L'estatua de Rafel de Casanovas: Un dels grans clàssics de la diada i per tant, un dels actes més lamentables de la jornada. Lamentables uns per xiular tot aquell que va a entregar flors a l'antic conseller en cap (tallat, per cert, que li va quedar). Altres per seguir anant-hi cada any i aguantar el que aguanten.
Per uns: Tranquils que no s'és més o menys català per no entregar un ram de flors a una estàtua!
Pels altres: Tranquils, que no s'és més o menys català si no es va a xiular i a insultar als polítics!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)