Raons per no creure en la democràcia (IV)

Raons per no creure en la democràcia (III)
Raons per no creure en la democràcia (II)
Raons per no creure en la democràcia (I)

Pena de mort ja!!!!

Els odio profundament i tot just acaba de començar l'estiu. Són els que canten la cançó de l'anunci d'estrella. Ja sé que no és culpa seva però per culpa de molta gent he pensat no només en legalitzar la pena de mort sinó també la tortura amb reminiscències medievals.

Estàtues absurdes

Una de les coses que aconsegueixes quan la televisió no està engegada és parlar amb els teus companys de pis. Avui per exemple ha sorgit el tema de les estatues, i evidentment han acabat sorgint les estatues absurdes en llocs absurts. Perquè és normal que a Liverpool hi hagi una estàtua de John Lennon, Hemingway a La Havana o Andersen a Copenaghen. En principi cada ciutat o poble té els seus herois i gent per recordar o ser recordada. Però la obsessió per fer estàtues i homenatges ha anat massa lluny (el Che a New York??).

Hi ha diferents estàtues que hem trobat del tot estranyes i absurdes:

John Lennon a Cuba: El mític líder dels Beatles té una estàtua a la capital de Cuba, país que no va visitar en els seus 40 anys de vida.

Ken Follet a Vitoria: L'autor de Els pilars de la terra està immortalitzat a Vitòria on sembla que les reformes de la catedral de la ciutat van inspirar al galès a fer la segona part de la seva obra més universal. Més enllà del favor que hagi fet a la ciutat, segurament una estàtua és excessiu.

Woody Allen a Oviedo: El famós director té una estàtua a la capital d'Astúries. Allen ha estat premi Príncep d'Astúries i ha gravat alguna pel·lícula a Oviedo, però immortalitzar-lo com si fos un fill predilecte de la ciutat potser és excessiu.

Antoni Gaudí a León: El famós arquitecte català està immortalitzat a León quan aquí, a Barcelona, sinó vaig errat, no existeix. La obra de l'arquitecte ha estat enorme a Barcelona mentre que a León va ser nul·la, el lloc més proper de León on Gaudí va treballar va ser Astorga que si que gaudeix d'una de les seves obres.
Bruce Lee a Mostar: Aquesta va ser l'estrella de la nit. Després de la guerra, aquesta ciutat bosniana va voler que la població escullís un personatge entre tots per dedicar-li una estàtua. Lluny de guanyar un personatge local va guanyar Bruce Lee!! Espectacular.

Cap de setmana a Glastonbury

Ulleres de pasta. Serrells. Pantalonets arrapats i samarretes del rollo. Si ets així i estàs cansat d'anar als Verdi el teu lloc aquesta setmana és Glastonbury. Mentre musicalment parlant aquí tothom parla dels dos concerts que donaran els U2 al Camp Nou. A Gran Bretanya, on de música hi enténen un ratet, tothom parla de Glastonbury.

Aquest cap de setmana comença el que és el festival més gran de música pop-rock-indie. El festival per excel·lència. El més seguit i per moltes raons, encara que alguns com el FIB ho hagin provat. Situat a 45 kilometres de Bristol, Anglaterra, el festival musical de Glastonbury va començar el 1970 gràcies a un pagès de la zona. I fins llavors, cada cop més gent.

Amb cartells de gran renom, confirmacions i cancelacions o amb edicions passades per aigüa (el temps cada any es converteix en una obsessió per tothom, plourà aquest any o no?), Glastonbury ofereix sempre una bona oferta i dona molt de què parlar. Aquest any grans clàssics com Bruce Springsteen i la E Street Band, Madness o Neil Young, grups i estrelles actuals i sobradament contrastades com Franz Ferdinand, Black Eyed Peas o Lilly Allen, i infinitat de bandes desconegudes que d'aquí un temps estaran en boca de tots. I és que si no toques a Glastonbury no ets ningú.

Un cartell que se'ns dubte invita a creuar el canal de la mànega i trepitjar el país on els cotxes van per l'altre costat. Si us agrada l'oferta treieu-vos-la del cap. No hi ha entrades. Potser l'any que ve...

Viva Honduras!

Alguns de vosaltres sabreu que a Honduras hi ha hagut un cop d'estat. Bé, ningú allà diu que és un cop d'Estat però ho és, a no ser que enviar el president a un altre país per la força i que part dels cossos militars d'un país es facin amb el poder total no ho sigui...

El cas és que ja hi ha nou president que ja anuncia mesures. I mentrestant la gent es passa la democràcia per allà on els hi quep. Alguns presidents ja han expressat el seu malestar però Honduras no té petroli ni res. O sigui que tranquils.

En tot cas, quan parlem de Honduras a tots ens ve una cosa al cap. I qui digui que no menteix. Així que us poso allò que us passa pel cap.

Resum de la setmana

M'ha agradat: Acabar el curs d'una vegada.
No m'ha agradat: no veure la gent que veia durant tantes hores.

M'ha agradat: Platja i sol.
No m'ha agradat: Vent.

M'ha agradat: Recuperar l'Emule.
No m'ha agradat: Els focs..."l'any passat eren més macos"

M'ha agradat: Barraques i Di-versiones.
No m'ha agradat: La cançó d'Estrella...o sento però me l'han fet aborrir.

Tuxpi.com

La fotografia sempre és quelcom interessant en sapiguem o no. En el meu cas estic de la banda dels que no en sap i crec que som una majoria. El Photoshop en els últims anys ha permès fer miracles a més d'un i que semblés que era un gran fotògraf. Alguns però el Photoshop també el dominem més aviat poc. Així que a la xarxa corren pàgines com tuxpi que permeten a gent com tu i com jo fer efectes a la fotografia desitjada sense haver de barallar-nos amb el Photoshop. El programa permèt posar efectes d'aigua, efectes d'infinit o simplement que la fotografia sembli impresa en un paper. No n'hi ha gaires però la pàgina és bastant curiosa.

El procediment és bastant senzill degut a que segurament va destinat a persones com nosaltres, senzilles. Cal escollir l'efecte desitjat i després buscar la fotografia que vols que se li apliqui aquest efecte. Esperar uns segons i al tenir-la només cal descargar-se-la.