A vegades veure que un mateix s'està fent gran no és tant dolent. Al contrari pots arribar a polir allò que sempre havies pensat que es podia millorar. Veure d'una vegada que la vida va per etapes i que després d'una en ve una altra...si tu vols esclar. Això és el que els hi ha passat als Pereza en el seu dia a dia i per extensió, en la seva música.
S'han fet grans i no s'avergonyeixen de dir que els hi agrada passejar el gos en comptes de passar-se el diumenge de ressaca. Segueixen sent uns rockers (aquests mai moren...diuen) però ara per dir les coses no criden tant, les diuen més finament i amb glamour. Es com dir-li a una tia que ha perdut el cap quan en realitat penses que està per tancar. Com si volguessis engegar a la merda a algú amb tota la teva energia però li dius que tens moltes coses a fer. Aviones, el nou disc de Pereza, és això.
Mentre els dos anteriors discos del grup de la Alameda de Osuna, Animales i Aproximaciones, eren per escoltar amb el volum a rebentar abans de sortir de festa; Aviones està parit per escoltar la tarda següent, després d'haver-te menjat el món i begut totes les existències del bar. Per escoltar-lo al sofar i baixet. Està fet per posar-te’l quan la única activitat que pot fer el teu cos és pensar...i a vegades ni això.
Aviones comença amb un temàs, Windsor, que ja ens avisa de com serà la resta. El famós edifici de Madrid que va cremar fa anys serveix a Leiva per donar una pinzellada a aquell estil que tan bé fa Deluxe en aquest país. Melodies genials amb tornades que enganxen a la primera. A això sumeu-li el banjo de Sing de Travis. La resta: això però amb diferents lletres.
S'han fet grans i no s'avergonyeixen de dir que els hi agrada passejar el gos en comptes de passar-se el diumenge de ressaca. Segueixen sent uns rockers (aquests mai moren...diuen) però ara per dir les coses no criden tant, les diuen més finament i amb glamour. Es com dir-li a una tia que ha perdut el cap quan en realitat penses que està per tancar. Com si volguessis engegar a la merda a algú amb tota la teva energia però li dius que tens moltes coses a fer. Aviones, el nou disc de Pereza, és això.
Mentre els dos anteriors discos del grup de la Alameda de Osuna, Animales i Aproximaciones, eren per escoltar amb el volum a rebentar abans de sortir de festa; Aviones està parit per escoltar la tarda següent, després d'haver-te menjat el món i begut totes les existències del bar. Per escoltar-lo al sofar i baixet. Està fet per posar-te’l quan la única activitat que pot fer el teu cos és pensar...i a vegades ni això.
Aviones comença amb un temàs, Windsor, que ja ens avisa de com serà la resta. El famós edifici de Madrid que va cremar fa anys serveix a Leiva per donar una pinzellada a aquell estil que tan bé fa Deluxe en aquest país. Melodies genials amb tornades que enganxen a la primera. A això sumeu-li el banjo de Sing de Travis. La resta: això però amb diferents lletres.
A destacar per descomptat Amelie, que compta amb la col•laboració de Andrés Calamaro. O sigui, menja apart. O la de 4 y 26 la millor d'en Ruben (si coneixes la història que hi ha al darrera). La dosis de Madrid no hi podia faltar: Lady Madrid (el que deiem: de que ara diuen les mateixes coses però amb altres paraules o la típica cançó que no pots arribar a treure't del cap), la ja esmentada Windsor, o la Chica del Tirso la clàssica cançó de la noia que naufragia arruinant la seva vida per la ciutat.
En definitiva, Pereza s’han fet grans i n’han après. Ara ja no són els Rollings sinó els Beatles. Fan el que volen i no els importa el què digui la gent. Cada disc toca una cosa i no els hi fa por canviar o investigar. Perquè Aviones és el disc de la investigació. El disc de l’ukelele i el banjo. S’arrisquen i potser els anirà malament però fracassar és molt millor que no dormir a les nits o arribar als vuitanta anys pensant que hauries d’haver près la decisió contraria a la que vas prendre quan tocava.
En definitiva, Pereza s’han fet grans i n’han après. Ara ja no són els Rollings sinó els Beatles. Fan el que volen i no els importa el què digui la gent. Cada disc toca una cosa i no els hi fa por canviar o investigar. Perquè Aviones és el disc de la investigació. El disc de l’ukelele i el banjo. S’arrisquen i potser els anirà malament però fracassar és molt millor que no dormir a les nits o arribar als vuitanta anys pensant que hauries d’haver près la decisió contraria a la que vas prendre quan tocava.
P.D.: Violento Amor no és single.
