Són les 8. Benvinguts al Món!

Arribo a Rac1 i m'espero un moment. Cinc o deu minutets després, apareix Jordi Basté amb Sergi Pàmies. Comenten alguna coseta i es despedeixen. El director del Món a Rac1 em saluda. És un home estressat. No té temps. Anem al seu despatx, un despatx petit. Això si amb una vista espectacular. No em mira massa perquè mira els mils de mails que li han enviat. Però tot i portar cinc horetes fent programa contesta totes les preguntes que li plantejo.

Pregunta obligada: Què n’opines de les eleccions basques i gallegues?

Jo crec que és la demostració d’una obvietat. Han aconseguit que el nacionalisme, entès com gent que considera que la seva comunitat autònoma té signes de nació, ha estat directament apartada de la opinió pública. Apartada del poder, ja va passar a Catalunya amb els socialistes, i ara ha passat a Euskadi. És la constitució d’una obvietat i la constitució de que el nacionalisme tampoc és tant dolent, ja que si parlem de nacionalisme parlem de nacionalisme de tots els cantons. És a dir, nacionalisme català, basc i espanyol, que també existeix i no pasa res! Ells s’ofenen quan parlem de nacionalisme espanyol però és la constitució d’una existència i escolta, s’ha de dir que si posem mapa vermell al que és socialistes i blau als que és del PP, tota Espanya està vermella o blava cosa que fa uns anys no era així. Hi havia un sector: que era Catalunya que no era així i Euskadi que tampoc era així.

I a Galicia torna la realitat que és una pèssima campanya dels socialistes i una molt bona campanya del PP i que no era tant dolent Mariano Rajoy com ens deien des de Madrid. En definitiva Mariano Rajoy té moltes coses a dir i si hi haguessin eleccions ara a tot Espanya ves a saber qui guanyaria.

Sobre la llei de partits?

A mi em sembla que hi ha hagut un deu per cent que no ha tingut dret a votar que la compararan amb els etarras. Con si estiguessin a favor dels morts però això no és tan simple. Crec que hi ha hagut un deu per cent de gent que no ha pogut votar i jo estic afavor de que puguin votar, i estic a favor del diàleg, i a favor de que la gent que mata es podreixi a la presó. Però una cosa no treu l’altre.

Ara parlaves de l’eliminació dels nacionalismes. Un fet que s’ha associat amb l’expressió de crosta. En Jordi Basté té crosta?

No me’n sento en absolut. Què sóc jo? Jo sóc català i a partir d’aquí que ningú manipuli la meu pensament. Tu ets nacionalista? No, sóc català!. I punt. Per què he d’explicar més a la gent? A la gent li explico el que vull i jo sóc català.

Com valores la teva sortida de Catalunya Ràdio arran de la teva suposada crosta?

Com una cosa molt passada. Molt dolorosa en el moment però de fet a vegades penses “Què m’està passant? Per què me’n vaig ara d’aquí? Per què m’estan convidant a marxar?" Però passat el temps penses que no hi ha res greu. Menys la mort, no hi ha res greu.

L’escoltes Catalunya Ràdio?

L’escolto poc, però és que bàsicament escolto Rac1. M’agrada molt escoltar la ràdio. Escolto Catalunya Ràdio és clar que sí però coses que puc escoltar de Catalunya Radio.

Com a consumidor de ràdio què creus que fa malament Catalunya Ràdio?

Crec que no seria ètic parlar d’una altra emissora.

Doncs què fa bé Rac1?

D’això si que te’n puc parlar! Crec que ha pujat des de fa molts anys, d’abans que arribés jo aquí ha agafat una línia d’emissora molt propera, ha agafat una línia molt jove, molt fresca que ha sabut englobar a tothom, no només gent jove sinó que ha volgut aprofitar també els dèficits de les altres emissores i captar un públic no tan jove. Jo crec que ha sigut un fenòmen i s’ha sabut moure per aquí i això crec que està molt bé. I això s’ha notat en l’audiència de un tipus de gent , sense complexos, molt transversal és a dir: te l’escolta des de un catalanista fins un taxista...fins un tiu de diners...fins a un tiu aturat...fins a un tiu que és un pijo...a un tiu cutre. Ho escolta molta gent.

I què fa malament?

Això li hauries de preguntar al director! Jo et puc dir el que fa malament el meu programa!

Doncs què fa malament el món a Rac1?

Hi ha moltes coses per corregir i per polir. Encara falta que jo m’hi posi bé del tot...això no és un procés com esports que t’hi poses i ja està. Jo era novell amb això i crec que si hi ha un problema amb el Món encara me l’he de plantejar jo perquè l’equip està per sobre de les seves possibilitats.

I com ho nota un periodista quan un programa funciona?Més enllà de les xifres...

Pels comentaris de la gent que no sigui el quiosquer del costat de casa. Perquè sinó et diu que t’escolta el quiosquer qui t’ho dirà que t’escolta? És cert que quan les coses van bé i ha un cert sector de gent que no penses mai que t’escoltarà i que t’ho comenta. “L’altre dia vaig escoltar això a les 11 i hi estic d’acord o no hi estic d’acord”. I això és un EGM que no falla mai.

I el nivell de vida que portes? Crec que tens dues filles...

És molt dur! És molt dur! És molt dur! De debó!

Es dur però l’altre dia arran de les ventades estaves en antena tot i tenir vacances. Fins a quin punt ets pare i fins a quin periodista?

Si perquè et surt la vena! Primer sóc pare però per sort tinc una família que entén tot el que està passant. Quan et surt el monstre que portes dins...Aquell dia crec que era una obligació, com a professional, ni d’empresa pública ni res d’això! És una obligació com a professional i de seguida el director ho va veure i l’equip es va posar a les piles i crec que vam fer el que tocava fer.

De fet quan feies esports ja t’havies trobat amb aquesta situació...

Si quan estiuejava a Torredembarra va descarrilar un tren a prop. O el dia que van assassinar a l’Ernest Lluch. És que jo crec que això és una obligació com a periodista. Desconec si tots els periodistes opinen el mateix.

Acabes cansat del programa?

El cert és que cansa molt i el programa és cansat. Arriba un moment que no saps si parles de política, de música, si ara entrevistes aquest, entrevistes l’altre. Ara m’arribaran els guions de demà i comença ja a preparar-te lo de demà! I comença a preparar-t’ho perquè demà tens una ministra i un cantant. I hòstia és un caos!

I el canvi d’esports a informació general?

Meravellós perquè et paguen per escoltar! I està molt bé perquè ara estic aprenent a escoltar. Perquè escoltes poc a esports i aquí per pebrots has d’escoltar!

I a més has pogut entrevistar personatges com Jordi Pujol, Rajoy, Maragall...

Si. I molt interessant. És a dir és un enriquiment personal i sobretot crec que la gràcia és posar-lo a l’alçada del carrer. Històricament els programes pels matins han estat amb un nivell per sobre de la població i jo. I crec que aquí el que fem és preguntar-li al polític el que li preguntaria la gent.

Et surten moltes preguntes improvisades?

Moltes! Moltes!

Perquè, no et demanen qüestionari previ?

Mai! Mai! Mai m’han demanat un qüestionari! Ningú mai m’ho ha demanat.

Curiós. I utilitzes preguntes dels oients?

No, però a vegades els oients em guien eh! A vegades m’envien un correu i et diuen: “si avui l’entrevistes pregunta-li això” però a vegades les preguntes són salvatges. Però et marquen una tendència per on han d’anar.

I aquesta vida que portes fins quan durarà?

Jo sóc un yogur. Tinc data de caducitat. Sense posar-la encara.

Potser et faran plegar abans. Ja se sap que les audiències manen...

Clar clar!! Si si! Home jo espero continuar algun temps més tampoc catorze anys com en Bassas perquè el cos no ho nota, però la teva vida ho nota. No vius mai. No saps desconnectar. Abans ja no ho feia fent esports. Ara és que no desconnecto ni un minut! És tremendo! Surts d’aquí vas a una reunió, ara el guió, aviam què escrius demà, ara el telèfon...és una vida molt dura!

Què faràs després del Món a Rac1 doncs? Tornar a esports? Música?

És que no en tinc ni idea! Home m’agradaria anar de corresponsal als Estats Units. M’agradaria molt! Però a Nova York eh, a Washington no hi aniria ni que em paguessin!

Què n’opines d’en Bassas que critica la Corporació Catalana però no diu que no a una corresponsalia de TV3 que al cap i a la fi forma part de la Corporació?

Jo crec que cadascú és lliure de opinar el què vulgui. Quan jo vaig marxar de Catalunya Ràdio el Bassas no va parlar de mi ara seria lleig que jo opinés sobre la marxa del Bassas de Catalunya Ràdio. Crec que considera que li han fet una malifeta. Que l’han fet plegar abans d’hora i té la opció de poder marxar a un mitjà de la pròpia corporació. I això és fantàstic per ell. A més anar-te’n de corresponsal d’Estats Units!

Com veus els mitjans de comunicació? Afecta la crisi no?
Som víctimes de la crisi i víctimes de una societat de la informació que no sabem on va. Si va cap als mitjans digitals...si el paper no es ven, que la publicitat no entra o entra poc.

Vosaltres ho noteu això?
Menys. Molt menys que la majoria. Nosaltres ho notem poc perquè tenim una dinàmica d’audiència cap amunt...però la crisi es nota a tot arreu. Qui digui: “jo no noto la crisi!” és un privilegiat. Són quatre. Però crec que la crisi es nota clarament, tot i que crec que per menys temps del que la gent es pensa. Sóc optimista de mena.

La teva experiència com a actor a Vicky Cristina Barcelona...?

La meva experiència va tenir data de caducitat. Va començar amb Vicky Cristina Barcelona i s’ha acabat amb Vicky Cristina Barcelona. Res home res!!

Per cert. Havies treballat a Ràdio Palamós?

Vaig fer un parell de programes a l’estiu fa vint anys!! Tenia 14 anys! Feia radioformula dos dies.

Ja està doncs. Ha sigut ràpid no?

Ràpid i gens traumàtic.