Carod Rovira és un home llest. Molt llest. Ja en el passat va saber reflotar ERC quan aquesta estava morta i enterrada. Va saber aprofitar com ningú la presència de l'enemic hostil dels catalans José Maria Aznar a Madrid. En definitiva és un home que s'ha sabut adaptar als vents que bufin o el que és el mateix, un bon polític.Aquesta intel·ligència l'ha portat a arribar al capdavant del partit però també li està servint per sobreviure. Davant les eleccions primàries del partit, i veient que en sortiria escaldat Carod no es presenta i per tant, no pot sortir derrotat, que al cap i a la fi és una victòria. Resultat: Puigcercós es converteix en el líder la d'un partit que sembla del tot dividit.
Ahir surt a la llum un nou capítol on en Josep Lluís (aquí y en la China Popular!) demostra el seu dirigisme polític i la seva capacitat per convertir-se en una veleta que s'adapta perfectament als vents que bufen. Carod anuncia als mitjans que renuncia a ser el cap de llista a les properes eleccions autonòmiques catalanes i per tant, es cura en salut. I ho fa en una nit on el protagonista havia de ser Puigcercós ja que era qui feia la conferència, però en Josep Lluís és llest fins i tot per això.
D'aquesta manera Carod aparenta que vol deixar via lliure a Puigcercós, i de passada, davant el panorama polític català, amb un tripartit més que desgastat, deixa de guanyar-se rivalitats. Després de Perpinyà, Jerusalem i el desgast del dia a dia del poder no es vol cremar més, no pot, "Que sigui un altre el que es cremi".
Carod sap que bufen temps de canvi, que el català està molt però que molt emprenyat i ERC pot ser clau per al canvi de govern. Ja fa temps que CiU li pica l'ullet als republicans i Carod no vol fer un lleig a ningú i creu que en un futur pot tenir una petita habitació a la Casa Gran. Ha provat el poder, i la veritat és que s'hi està molt bé. Així que, per què no quatre anys més?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada