El nom de la Rosa

Quan arriba Sant Jordi em ve al cap les "grans" classes de llatí on repetiem sense descans el Rosa, Rosa, Rosam, Rosae, Rosae, Rosa. Ho sé és un trauma els que hagin fet lletres m'entendran. Però és que un es mou per el Passeig de Gràcia, Rambla Catalunya i Rambles i hi ha roses per donar, vendre i declinar. Hi ha roses fins i tot el dia abans, el 22 a la nit. Roses que venen estudiants, associacions, pakistanís, discapacitats, polítics...Roses cares, roses molt cares i roses caríssimes.

El món de la Rosa s'ha multiplicat i per tant vulgaritzat. Ja sé que parlaré com un vell però s'han de dir les coses pel seu nom. Abans no es venien tantes roses perquè les roses només eren per la senyora, la promesa o la novia. Per això segurament regalar-la tenia més valor. Actualment es regalen roses a tothom i les regala tothom: bancs, polítics, centres comercials...

Tota aquesta tradició s'ha convertit en un autèntic negoci (business) fet en nom de la Rosa. El preu de una simple rosa s'ha multiplicat per mil, com en el segle XVII va passar amb els tulipans a Holanda. 5 euros, 6 euros o fins i tot més, aquest és el preu pel que ronda una simple rosa amb una espiga dins un plàstic amb una bandera catalana...que cadascú jutgi el preu, però crec que si seguim així serà més cara la rosa que el llibre...i això que la rosa no ha de cobrar drets d'autor...