"Pero esto es una mierda! Pero si está pintado así y así (gest de petites pinzellades)!" aquestes van ser les paraules i els gestos d'una de les visitants només entrar l'exposició Joaquím Mir. Antològica 1973-1940. Davant d'aquesta frase la meva mare i jo vam mirar-nos amb una cara de incredulitat. No podia ser. L'exposició que es pot anar a veure al Caixa Forum relata la vida del pintor impressionista català des dels seus inicis amb la Colla del Safrà fins al final dels seus dies a Vilanova i la Geltrú.
En la mostra es pot veure l'evolució del pintor i les diferents etapes dividides per sales, tot i que la meva mare i jo no perdem de vista la curiosa dona que ens ha fet canviar les cares només entrar a la exposició. La dona s'acosta perillosament als quadres. Molt perillosament. I ho fa a totes i cadascuna de les habitacions de la mostra on cada estancia representa una etapa del pintor i es pot anar veien la seva evolució des de un estil més modernista fins a un estil ja més impressionista. Evolució que en part ve marcada pels seus canvis de residència on Mallorca sembla el seu punt àlgid a jutjar per l'exposició. Com tots els impressionistes Mir utilitza de forma màgica els colors i fa el que feien tots, aquella obsessió que tenien per pintar les mateixes coses segons l'hora del dia. Un clàssic.
La dona s'acosta en excés. No para de moure's. I parla. Comenta els quadres. Se'ls mira. Però no pot ser una experta -diem la meva mare i jo- el primer comentari l'ha delatat. Descobrim al final que va amb un grup guiats per una noia. Són d'un centre per esquizofrènics o alguna cosa així. Desvetllem al final la incognita que ens tenia preocupats a la meva mare i a mi. Respirem tranquils. No ha passat res a cap quadre. A per cert, l'exposició bé. La podeu anar a veure fins al 26 d'abril i és totalment gratuïta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada