Obama ha estat el verdader protagonista de la V Cimera Americana celebrada a Port of Spain, Trinidad y Tobago. D’aquesta manera s’ha convertit, potser sense voler-ho, en el "blanc" de totes les mirades i això és senyal que s’han arribat a poques conclusions. Davant la situació mundial i el nou paper que pot representar pel món el continent sudamericà Obama no té més remei que acostar-se als seus veïns. Sudàmerica comença a comptar i a situar-se en el mapa gràcies al seu gran potencial energètic i natural. Així que cal un canvi de mires respecte al continent. L’encaixada de mans amb Chávez va ser el símbol d’aquest canvi on Venezuela, juntament amb Cuba i el Brasil, seran les proves de foc a la zona per el nou inquil·lí de la Casa Blanca.
De la cimera ens quedem amb frases d’acostament o encaixades de mans però el que realment importa d’aquest tipus de reunions és arribar a solucions. Més enllà de fotografies, gestos o paraules el que realment necessita aquest continent són fets; fets encaminats a establir noves relacions i a acabar amb les desigualtats socials que es viuen al llarg de tot el continent. I si avui la noticia són les paraules d’Obama és que els fets i les accions han estat poques o gairebé inexistents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada