dimarts, 14 d’abril del 2009

Morir matant o el retorn dels matins cara al sol


Jimenez Losantos deixa las Mañanas de la Cope. Ja és un fet. Però qui dubte que Losantos morirà matant?

És curiós com la ràdio dels bisbes faci fora a l’home que li ha donat més audiència de llarg en els últims anys. L’home que ha fet que la gent escoltés aquesta ràdio, fins i tot aquells que no comparteixen les seves idees. Gent com jo sense anar més lluny. Això, si no recordo malament, només ho havia fet José Maria García en els seus bons temps, el butanito. L’home que va fer anar de cul a tota la direcció de la ràdio com sembla que ara ho ha fet Jiménez Losantos, convidat a canviar de programa i acompanyar a les nits a César Vidal a les nits.

Et pot agradar més o menys. Pot caure millor o pitjor; però no li treurem cap mèrit. Jiménez Losantos ha tingut el mèrit de mantenir una mentida dia si dia també durant 4 anys. Proveu de mentir sobre alguna cosa durant dos dies, veureu que us costa. Veureu com al final caureu. Ell no. Ell i Pedro J. fins al final amb l’àcid bòric i ETA a l’11 M. Només les eleccions del 2008 que van tornar a ratificar a Zapatero el van fer callar un xic. Només un xic.

Jiménez Losantos morirà matant. Utilitzant el verí de la paraula. Mantenint la tensió a través de les ones, els blocs o la televisió. Losantos és molt Losantos i marxarà amb Pedro J. Ramírez i amb Esperanza Aguirre allà on el portin. No patim per ell. Des de allà tornarà a revifar la Espanya esquizofrènica. Les dos Espanyes. Tornarem a l’Espanya en blanc i negre. Tornarem a pensar que la Guerra Civil torna a esclatar avui mateix. Tornaran, no ho dubteu, els matins cara al sol.