Notícies mòvils

Els diaris estan en crisi. No és cap secret. Cada vegada més, qui es vol informar acaba acudint a internet. La xarxa dona la mateixa informació però és més instantania i pot complementar amb informació extra una notícia. Impossible de superar.

Per combatre tot això els diaris han fet de tot. Han regalat collarets. Tuppers. Ganivets. Suplements. Etc. Ahir però agafant i llegint La Vanguardia vaig veure una nova modalitat: la publicitat dins les noticies. S'havia incrustat publicitat dins el contingut d'un diari, però sempre la lletra era diferent. Com per captar l'atenció.

El que va fer ahir el diari del Grup Godó (i m'estic tirant pedres sobre el meu terrat) és posar com a notícia que Nokia treu al mercat un telèfon movil que combina pantalla tàctil i teclat. Diria que aquesta combinació pot ser una novetat, però en cap cas una notícia. A més, dins el contingut de la noticia, que és d'agència, s'especifica el preu del producte i les característiques. Un escàndol.

Aquest "anunci" té més espai que notícies com que un amic de la catalana desapareguda a la Índia identifica el seu cadàver, que la SER demandarà a la COPE, que un afortunat s'endú 20 milions d'euros gràcies a un sorteig de la ONCE i que la prova per entrar a la universitat serà voluntaria pels alumnes d'FP.

I pel que descobreixo, no és la primera vegada que el diari català parla dels models de Nokia.

Personalment crec que el que ha fet La Vanguardia, un diari que preten ser seriós i se'n vanagloria, és èticament discutible. Per no dir reprobable. Cal anunciar cada nou model tecnològic? Cal anunciar cada novetat i avenç en el món de les comunicacions? Cal dir la marca i el preu? Si us plau donem més línies a notícies importants i no tant a la publicitat encoberta.

Per cert, a Buyology, un llibre que tracta sobre el per què comprem, diu que la publicitat encoberta, aquella que ens colen mentre un famós d'una sèrie beu Coca-cola o llet Pasqual; té un efecte sobre el receptor del...0%. O sigui, tots aquests anuncis incrustats en un marc d'informacions totalment diferents no té cap tipus de influència. O sigui que, senyors de Nokia deixin d'intentar-ho i acomiadin al cap de màrqueting. I senyors de La Vanguardia, els anuncis a la part reservada a la publicitat, no s'hi val tot.

Enric Juliana

Fa temps que segueixo a Enric Juliana. Escriu a La Vanguardia. N'és subdirector i està a Madrid. Viu a Madrid. I veu el que passa a Madrid. Fa cafès per Madrid. Conversa amb gent de Madrid. La gent de Madrid. Un català culte a la capital és massa com per deixar que les lletres que escriu quedin tapades entre dues pàgines d'un diari.

Juliana és analític. Sobradament culte. Que no sobrat. I analitza el país com pocs. Veu mapes. Relacions entre territoris. És expert en geopolítica espanyola. O ibèrica. Juliana parla, observa, escriu i deixa entreveure. I a vegades consulta a l'horacle...i aquest l'encerta.

El veterà periodista va escriure fa uns anys un llibre. La deriva de España. Una espècie d'analisi geopolític de la regió on tots i cada un dels territoris quedaven retratats. Inclòs la gran Madrid que poques vegades la gent s'atreveix a senyalar amb el dit. Juliana parla del corredor mediterrani com una solució econòmica. Pocs l'escolten. Fa anys que ho diu. Parla de la gran luxemburgo (Navarra i Euskadi). I de la gran andalusia. I de la Galicia que s'aparta. Parla de l'Espanya federal com el remei a tots els mals. Com allò que arribarà pel seu propi pes...diria que l'amic periodista morirà sense veure l'Espanya de Pi i Margall.

Juliana parla. Escriu. Analitza. Juliana és en realitat un horacle, que tots hauriem de llegir si volem ser una mica més savis. Amb estatut o sense, fan falta més Enrics Julianes.