Nacionalisme? No, avui és Història

Portava tot el Mundial desitjant que Argentina no guanyés el campionat. Fins i tot ho desitjava per davant d'Espanya. Ja sabeu com són els argentins. Però la selecció espanyola porta pocs minuts classificada per la final i ja estic pensant que anava equivocat. Serà pitjor aguantar molts espanyols pitant pel carrer que un argentí en una conversa dient que Diego és Déu per haver guanyat el Mundial com a jugador i com entrenador.

Realment Espanya ha jugat bé. Molt bé. Mereix estar a la final. Ho han celebrat a Madrid, Càdiz, Sevilla...i fins i tot a Barcelona. Sí sí, aquells que no miraven la selecció quan perdia ara ja tenen una excusa per emborratxar-se i drogar-se. Sí sí aquells que deien que Xavi i Puyol es tapaven la bandera dels mitjons de l'equipació espanyola ara parlen meravelles dels jugadors catalans. Els mateixos que xiulen el Barça i els seus jugadors ara descobreixen Amèrica.

Banderas, càntics, samarretes i algun contenidor cremat. Si fos pel Barça o per Catalunya en dirien nacionalisme. Avui però en diuen Història.

P.D. Felicitats al futbol i a la selecció espanyola.

Enric Juliana

Fa temps que segueixo a Enric Juliana. Escriu a La Vanguardia. N'és subdirector i està a Madrid. Viu a Madrid. I veu el que passa a Madrid. Fa cafès per Madrid. Conversa amb gent de Madrid. La gent de Madrid. Un català culte a la capital és massa com per deixar que les lletres que escriu quedin tapades entre dues pàgines d'un diari.

Juliana és analític. Sobradament culte. Que no sobrat. I analitza el país com pocs. Veu mapes. Relacions entre territoris. És expert en geopolítica espanyola. O ibèrica. Juliana parla, observa, escriu i deixa entreveure. I a vegades consulta a l'horacle...i aquest l'encerta.

El veterà periodista va escriure fa uns anys un llibre. La deriva de España. Una espècie d'analisi geopolític de la regió on tots i cada un dels territoris quedaven retratats. Inclòs la gran Madrid que poques vegades la gent s'atreveix a senyalar amb el dit. Juliana parla del corredor mediterrani com una solució econòmica. Pocs l'escolten. Fa anys que ho diu. Parla de la gran luxemburgo (Navarra i Euskadi). I de la gran andalusia. I de la Galicia que s'aparta. Parla de l'Espanya federal com el remei a tots els mals. Com allò que arribarà pel seu propi pes...diria que l'amic periodista morirà sense veure l'Espanya de Pi i Margall.

Juliana parla. Escriu. Analitza. Juliana és en realitat un horacle, que tots hauriem de llegir si volem ser una mica més savis. Amb estatut o sense, fan falta més Enrics Julianes.

Saber evolucionar

Avui he mirat la tele. I ho he fet al migdia. I no, no he mirat merda que era el que oferien la majoria de canals. He mirat Saber y Ganar. Sí, aquell programa que fan a La 2 des del neolític inferior.

La veritat és que aquest programa és un xic depriment. Les preguntes són del nivell: "A partir de que quilometro empezó a nevar en el Kilimanjaro en la primavera de 1966?". Sorprenentment els concursants encerten aquest tipus de pregunta i un es deprimeix i pensa a què ha vingut a aquest món.

Al que anava. He mirat el programa i m'he sorprès. Poca cosa ha canviat des del primer programa però he vist un canvi! El plató! Han canviat el plató! I me n'he alegrat. Per mi. Per l'audiència d'aquest programa. Per els treballadors de la casa. I pel presentador.

Per què costen tant els canvis a Televisió Espanyola? Cal emplenar 25 instàncies perquè la casa s'oxigeni? D'acord que s'ha d'anar molt en compte amb les despeses però si us plau, aquest programa fa anys que hauria d'haver canviat de plató!! Ara vinga plató nou i fins el 2459 quan Saber y Ganar porti 3 mil millons d'edicions a la graella però encara no se'l consideri un programa consolidat a la cadena.