La Vanguardia o el camí a la vulgaritat

A la vida s’han de pendre decisions. I en una vida tant llarga com la de La Vanguardia se n’han près moltes. Moltes. La última decisió però ha sigut clau per portar al famós diari del conde de Godó cap al camí de la vulgaritat.
El canvi estètic près últimament s’intueix com el motiu de la marxa del gran Carlos Pérez de Rozas, professor de qui escriu aquestes línies, director artístic de La Vanguardia durant anys, fill de fotògraf del diari del grup Godó i gran defensor del diari com a diari de tipus informatiu-interpretatiu, o el que és el mateix, un diari de primer nivell.

Tot i això les característiques estètiques que fan d’un diari un rotatiu de primer nivell s’estan abandonant a La Vanguardia. La utilització del color és cada cop més gran fet que no es dona als diaris de qualitat, molt austers en aquest aspecte. Com també en l’ús de la tipografia, normalment s’utilitza una sola tipografia, i romana, i es fuig dels panflets que utilitzen vint-i-cinc tipografíes i de pal sec. La Vanguardia mai ha estat i mai hauria de ser això.

Més coses. La intenció de trencar la lectura amb gràfics, destacats de colors o un ús desmesurat de les fotografíes fan que la lectura de La Vanguardia sigui quelcom semblant a un insult. O és que m’estan tractant igual que un lector del Periódico? O és que creuen que no puc llegir més de 20 línies seguides? Que potser creuen que el lector de La Vanguardia necessita un gràfic per entendre la informació?

Com pot ser que La Vanguardia faci una portada com la del passat 6 de març del 2009 per exemple? Ho trobo un insult a 150 anys d’història. No vull un gràfic a la portada del diari més antic d’Espanya! El senyor Antich hauria de tenir clar que el diari que dirigeix no és El Público o El Periódico. Abans que els diners hi ha el prestigi. Poden haver sobreviscut a diferents canvis de règim, poden haver sobreviscut a diferents crisis...però si prevalen els interessos econòmics per sobre dels lectors, té els dies comptats, vostè i el diari. Llarga vida a Pérez de Rozas!