M'ha agradat: La bien o mal de Julieta Venegas.
No m'ha agradat: els canvis al youtube. Difícil insertar un vídeo a un bloc. Cada vegada més pegues.
M'ha agradat: els 2 gols de Bojan. S'ho mereixia.
No m'ha agradat: La gent que és covarda.
M'ha agradat: aquest blog. Gran per saber del dia a dia d'una ciutat com Londres.
No m'ha agradat: un viatge amb la Sarfa. Barcelona - Palamós. Etern i car.
M'ha agradat: Festa per setmana santa.
No m'ha agradat: la gent que plora per la imatge de Jesucrist.
M'ha agradat: Que torni el MIC.
No m'ha agradat: que els dos equips del Barça que participaven al MIC perdessin la final.
M'ha agradat: les columnes de Monzó raonant perquè no va al teatre.
No m'ha agradat: la designació de Cruyff com a president d'honor del F.C.Barcelona.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cruyff. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cruyff. Mostrar tots els missatges
dilluns, 5 d’abril del 2010
Resum de la setmana
Etiquetes de comentaris:
Bojan,
Cruyff,
Julieta Venegas,
MIC,
Monzó,
Resum de la setmana,
Sarfa,
Setmana santa,
Youtube
dilluns, 29 de març del 2010
El retorn de l'entorn

Aquesta setmana Joan Oliver anunciava la noticia. La Junta del senyor Laporta nombrava Johan Cruyff president honorífic del Futbol Club Barcelona. La decisió, pel que sembla, va ser unànime (normal en la dictadura laportista). La junta va votar de forma unitària que l'holandès ocupés aquest càrrec dins el Club.
Per començar aquest és un càrrec inventat. Els estatuts ho preveuen sí, però en teoria el càrrec hauria de ser de consents. Hauria d'unir al soci. I justament fa al contrari. Genera polèmica. Si una figura com Casaus, respectat per tothom tant dins la òrbita blaugrana com fora, no va tenir mai aquest honor, per què ara li correspon a l'holandès?
Johan Cruyff divideix. Després de la marxa de Núñez i Gaspar, la candidatura de Laporta es va presentar com una opció trencadora entre nuñistes i cruyfistes. Núñez va abandonar "l'entorn" blaugrana. No va dir mai més una paraula més alta que una altra. Cruyff no pot dir el mateix. Cruyff no torna al Barça perquè mai l'ha abandonat. Des del primer moment ha estat a l'ombra. Escollint entrenadors, jugadors, càrrecs...Cruyff s'ha tornat en l'entorn que tant ell criticava quan dirigia el vestuari blaugrana.
Ara es dedica a escriure cada setmana en un diari. Comenta la situació del Barça i futbolística en general. L'holandès però aprofita aquest espai, que per cert el cobra molt bé, per criticar l'equip quan va malament. O per penjar-se medalles quan la cosa va bé. Fa servir la tinta per atacar jugadors i tècnic, que n'estan farts d'ell. Cruyff fa mal al Barça. Des del primer moment que va ser acomiadat per Núñez, ja llavors va denunciar el Club per acomiadament improcedent i al llavors president per injuries. El jutge no li va donar la raó.
El nomenament com a president d'honor cavarà altre cop les trinxeres que semblaven enterrades. Torna a obrir les ferides cicatritzades dels culers. I la culpa no és només seva sinó d'algú més dolent que ell. Joan Laporta. Si hi ha gent que vegi el Barça com a un instrument per a la promoció i l'interès propi aquests són Laporta i Cruyff. Un, ja plega i encara vol controlar-ho tot. L'altre arriba ara però no ha marxat mai...i si s'estimés el Club faria anys que no obriria la boca. Ara tothom estaria d'acord amb que Johan Cruyff fos president d'honor. Però no Johan, després de tot el que has fet i dit, no t'ho mereixes.
Etiquetes de comentaris:
Barça,
Cruyff,
futbol,
Núñez,
president d'honor
Subscriure's a:
Missatges (Atom)