I és que al 1973 Newman ja s'aixecava del sofà només quan la ocasió ho mereixia i Redford potser no tenia tant prestigi però aquest film li acabaria de donar la fama que es mereix com a actor. George Roy Hill va ser el privilegiat de dirigir aquests dos monstres durant la pel·lícula ( ja ho havia fet el 1969 a "Dos hombres i un destino") i la veritat és que la química entre els dos es nota i multiplica per deu una obra, com deiem, per si sola espectacular.
Tot comença quan Redford (Jhonny Hooker) estafa a un mafiós juntament amb els seus dos companys de "batalletes". Un d'ells és assassinat pels homes del gangster així que Redford fuig en busca d'un dels estafadors amb més prestigi i més buscats de la zona, el gran Paul Newman (Henry Gondorff). Amb l'ajut de molta gent, Newman i Redford (tot i que Newman és el gran cervell i Redfort encara un aprenent) tornaran a estafar al gagster gràcies a una fantàstica partida de pòker dins un tren; i més tard en apostes de cavalls. Aquest cop però els perills i les quantitats seran més grans.
2 comentaris:
Bona crítica, Jordi. Dos grans, sens dubte. Com grans eren les BSO de les dues pel·lis que menciones:
http://www.youtube.com/watch?v=OcxgvJJCWRA&feature=related
http://www.youtube.com/watch?v=5wLNHdd4oWA
Salut!
Que grande,
quasi ja no m'enrecordo, però de la peli. El que si em ve al cap és una escena d'un carreró, amb dos paios i una dona. Crec que a la dona li dispara un del dos homes des de l'altra punta del carrer en tot el cap. Espectacular. I el post, també.
Publica un comentari a l'entrada