Lo d'ahir mereix que em passi un ratet davant l'ordinador. Després de la ressaca, de gols i de veritat, toca pensar en el que va passar ahir. I lo d'ahir va ser molt gran. Dubtes abans del partit molts. Al final: ni un. Lo d'ahir és d'aquelles coses que un explica cinquanta anys després als seus néts si és que d'aquí uns anys encara els avis expliquen coses als seus néts...
Fa dos anys el Bernabéu va aplaudir a Ronaldinho i la veritat és que és un gest que els honra. Ahir però es va haver de rendir a tots els nostres jugadors. A un estil. A un club. A un entrenador. A una manera de fer les coses. El Barça menja a part. En canvi el Madrid és un equip mort i enterrat. Tira de fè, i la fè mou muntanyes però a vegades les muntanyes són massa grans. I ahir el Barça va estar immens.
Fa dos anys el Bernabéu va aplaudir a Ronaldinho i la veritat és que és un gest que els honra. Ahir però es va haver de rendir a tots els nostres jugadors. A un estil. A un club. A un entrenador. A una manera de fer les coses. El Barça menja a part. En canvi el Madrid és un equip mort i enterrat. Tira de fè, i la fè mou muntanyes però a vegades les muntanyes són massa grans. I ahir el Barça va estar immens.
I avui tothom feliç. Bé...tothom del Barça. Un dia preciós, sol, platja i la gent passejant per Palamós. A les 10 tots els diaris esportius venuts. Tot un èxit per a la prensa en aquests temps que corren. Si us plau, que hi hagin més "Barces-Madrids", pel món de la prensa i pel món en general. I que tots siguin com els d'ahir. Mentretant no parlarem de finançament, estatut ni grips porcines o noves. Fantàstic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada