Hi ha coses que penses que no faràs mai en la vida. Convertir-me a l'Islam, menjar formigues o fer-me soci del Madrid són tres de les coses que pensava que no faria mai però a partir d'avui ja no sé què pensar. I és que avui he anat a la Monumental a veure la fabulosa "fiesta nacional". Que ningú s'espanti...ha sigut per feina. Per un treball de la carrera.
La tarda ens brindava 6 toros de la ganaderia de Juan Manuel Criado per a Serafin Marin (que en paraules d'un aficionat: ha estao cumbre!), Andrés Palacios i Juan José Padilla. I la veritat és que si dubtava sobre els toros ara ja no dubto gens. Són avorrits, avorrits. Rodejats per personatges vinguts de algun racó desconegut de Barcelona i Catalunya hem "vibrat" veient com 6 toros, d'allò més mansos morien a mans de 5 o 6 tius no sense abans agonitzar durant un bon ratet.
La vetllada m'ha permès compartir una tarda diferent amb els meus companys, Cugat i Leandre, i amb personatges dignes d'emmarcar, tant partidaris dels toros com totalment contraris. Això és el més positiu que en trec d'aquesta tarda surrealista. Saber que hi ha gent per tot. I sobretot per confirmar una cosa: que les plataformes com Prou o Pacma no apareixen quan han d'aparèixer, no sigui que els hi treguin la subvenció o que ERC o CiU perdin vots a les terres de l'Ebre ja que els hi interessa que d'això no se'n parli i votar d'"estranquis". Com tot, una farsa. Tant la gent de dins...com la de fora. I el més noble el toro, com sempre.
1 comentari:
ha estao cumbre!Serafin ha estao cumbre! jo firmant en contra dels toros a Barcelona i vosltres a un palco con sombra i gratis!
Publica un comentari a l'entrada