Avui he anat a Madrid. Per feina. Es tractava de aconseguir alguna veu d'algun jugador del Barça parlant de les dates FIFA, de la poca preparació per la Supercopa, o d'enganxar en Cesc dien algo. M'aixeco a les 7 del matí. I vaig amb taxi al Prat per agafar el pont aeri. El de les nou i mitja està a reventa així que m'he desperar al de les 10. Normalment a les 11 estic a Madrid. Però no, arriba amb retard.
L'objectiu és anar a l'Hotel Melià Barajas que com ve diu el seu nom està a Barajas. Però no està a l'aeroport. Maneras d'arribari? -pregunto a informació- "Puede coger un autobus que pone el hotel. Llame diga el número de habitación i ya tendrá sitio en el autobus" em diu el noi d'allà. Li dic que no, que hi vaig per feina, que no sóc client. I el tiu em passa el número de telefon per parla amb l'hotel, dir el nom de la reserva i així tenir lloc a l'autobus que porta fins al Melià. Jo en aquells moments crec que el tiu m'està prenent el pèl. Me'l miro. No ho fa. I hi torno. "No, no, no tinc habitació, hi vaig per feina. No m'hi quedaré a dormir...de fet només hi estaré unes hores". Al final el tiu ho entén (ho he dit en castellà eh...).
Em diu que lo més normal doncs és agafar un taxi o el metro. El taxi però al ser tant aprop de l'hotel no em voldran portar. Així que el tiu insisteix amb el bus del Melià i diu que m'hi coli. Endavant. Però ja m'ha fotut nerviós i he perdut un temps excel·lent.
Vaig a la parada de taxis. Li dic al taxista que em porti al Melià. Mala cara. Entro al hall de l'hotel i 50 periodistes creuen que sóc algú. Ho sóc. Però no jugo amb la selecció espanyola. Vaig a pagar amb targeta i el taxista no em deixa -"campeón esto lo tendrias que haber dicho antes". Li dic al campeón que hi ha al volant que en els llocs normals es pot pagar amb targeta. Així que anem a buscar un caixer. Quan baixo a treure calers el taximetre està a deu euros. Al tornar, 2 minuts. Està a 16 amb algo. Jo vull matar-lo.
Seguidament em trobo amb cinquanta periodistes esperant la selecció. Un a un van passant jugadors però són secundaris. Interessen Cesc i els del Barça. El d'Arenys arriba i es monta un caos impressionant. Ni una paraula. Els blaugranes arriben mitja hora tard. Del mini bus a l'hotel sense dir res. I jo vull matar.
Torno a Barajas. I el taxista em deixa a la terminal de ponts aeris (pago amb targeta). Però no la dels d'Ibèria. Agafo un bus. Arribo a la T-4. Camino lo que no està escrit fins que em fan la targeta d'embarcament. El vol surt a les 15:45 i són les 14:50. Així que decideixo menjar algo. "Un bacon con huevo y una coca cola". Deixo el got a una barra i cau. Ni un glop. I jo vull matar.
A la pantalla el vol cap a Barcelona encara no té porta assignada. M'espero. M'espero bastant. Finalment és la J50, així que cap allà. M'espero. Es retarda l'hora de sortida. S'anuncia un canvi de porta, ara és la J48. Cap allà. M'espero. Es retarda l'hora de sortida. Torna ha haver-hi canvi de porta, i torna a ser la J50. M'espero. Finalment surt a les 16:45. Estem tots a l'avió quan anuncien que algú no ha pujat però si que hi ha la seva maleta...així que cal treure-la per motius de seguretat. M'espero. I un quart d'hora més tard volem cap a Barcelona. Arribo a Barcelona als voltants de les 6. I jo vull matar.
Ja a la ciutat comtal. Truco a RAC1 que em demanin un taxi. És el primer que faig perquè sé com van aquestes coses. Quedem a la parada de taxis del pont aeri. 5 minuts. 10 minuts rebo un sms que el taxi casi arriba. 15 minuts, truco al RAC per si han dit bé el lloc on estic. 20 minuts. 30 minuts. Em truca la dels taxis que ara venen, que el taxi està a l'aeroport. I jo mentrestant davant 40 taxis parats. Desitjant fotre el camp. Amb els seus amos flipant. Al final decideixo suar de la trucada i agafo un dels taxis d'allà i pagar-lo jo. I jo vull matar.
Arribo al RAC1. Primer toc amb Aleix Parisé (un grande). No hi ha massa per vendre. En tot cas, explicar el caos i l'hermetisme viscut. Ho faig. De fet ja ho tinc escrit. He tingut temps. Ho faig. Ho imprimeixo i...la impresora no va. I jo vull matar.
