The Big Sunday

Qui deia que acabant-se la lliga els caps de setmana serien aburrits? Precisament aquest cap de setmana ha estat frenètic. Inauguració de l'Eurocopa, una mica decepcionant la veritat, però és futbol, i ja n'hi ha prou. Potser el millor partit el de Portugal, però bé, esperem que els bons partits arribin més endavant. I dimarts que ve la Roja...quins nervis.

També hem tingut motociclisme. El gran premi de Montmeló que ha recollit a 100.000 persones de tot el món per fer-les disfrutar amb pilots com en Pol Espargaró, en Pedrosa o en Valentino Rossi, un grande.

Una altra cita important era la final de Roland Garros, un clàssic de les tardes de Juny. Nadal contra Federer, un gran duel a priori que va decepcionar, sobretot el suïs, del que s'esperava més. Nadal el va arrassar 6-1 6-3 6-0 en menys de 2 hores.



Per últim el Gran Premi de Canadà d'automovilisme, al circuit Gilles Villeneuve on Kubica va "campeonar" campió i Alonso, quart, va fer un gran paper.

I encara em deixo el basket. Que no la vaig veure. La final de les finals. Celtics contra Lakers, no l'he vist però han guanyat els Celtics. Ara els Lakers tenen 3 partits seguits a Los Angeles per posar-se per davant.


Amb tanta activitat esportiva el diumenge, a la que li hem d'afegir els actes normals de cada dia com dinar o dormir, com volen que la gent estudii per un examen o per aprovar la selectivitat???? Impossible. Una bogeria.

Sempre plou sobre mullat

Avui no plou. Raro. Recopilant el temps que fa que plou arribo a la conclusió que fa un mes que plou. Fa justament un mes en Clapés, i després en Basté, es feien ressò de un rumor. Cada dia que semblava que havia de ploure, un avió sobrevolava per la zona i al cap de poc temps, aquells núvols que amenaçaven pluja desapereixien. Alguns parlaven de llegenda urbana, però amb els dies es va anar confirmant a través de mails i trucades el vol d'aquests avions i fins i tot la substància que tiraven: nitrat de plata.

Aquest nitrat de plata i aquests avions eren pagats per les asseguradores per evitar que plogués o granitzés i així estalviar-se les compensacions als pagesos en cas de desperfectes als conreus catalans.

El més trist del cas és que, no ho dubto, això ho sabia el govern d'aquest país. El d'en Montilla i els seus socis. El més trist és que aquest govern deixava fer aquestes barbaritats perquè els seus amics empresaris no tinguessin pèrdues. El més trist és que va haver de ser la població la que se'n fés ressò, amb l'ajut d'alguns mitjans de comunicació. Pocs.

Ara fa un mes gairebé seguit que plou a tota Catalunya. Si haguessin deixat ploure els polítics s'haguéssin estalviat més d'un mal de cap. La naturalesa és sabia. Els polítics no.

La Guerra de les Galàxies

Si teniu la oportunitat una vegada a la vida s'ha d'escoltar la Cope. Ni que sigui durant un ratet. Jo ho faig cada dia. Ara mateix ho estic fent. La veritat és que és un acte de autoflagelació que no fa res més que reafirmar les idees d'un mateix.

Un escolta la Cope i es planteja com és que els tancs encara no corren pels carrers de Madrid, Barcelona o Bilbao. Com és que encara no hi ha hagut un cop d'estat, un alzamiento. Un escolta la Cope i ha de fer l'exercici de convertir el seu món en blanc i negre, de retrocedir als anys trenta.

L'estrella se'ns dubte és el senyor Jiménez Losantos, el més mediàtic de tots. Un piròman radiofònic acostumat a demandes, judicis i, sobretot, a insultar i dir el que vulgui sense cap mena de pudor. Però en Federico només és la punta de l'iceberg. La Cope és nit i dia manipulació i mentida...en definitiva periodisme poc ètic. Ja se sap que la Església i la ètica han anat sempre separats. Mentre la ètica és d'aquest món, l'Església ha viscut sempre en un altre planeta.

Al nivell de la Cope hi ha altres satel·lits com el diari El Mundo o la pàgina Libertaddigital.com que giren al voltant de l'únic planeta que té dos noms: Església i la dreta extrema. Un planeta que sembla que gira molt lluny d'aquí. Gira poc a poc. No nota el pas del temps. Però viu en una guerra permanent.

Així que recomano a qui li agradi viatjar per l'espai temps o qui noti que les seves idees trontollen escolti cada matí/tarda/nit amb la Cope. Ni que siguin deu minuts.

Segona Selectivitat

El passat dissabte vaig tenir examen. Si, dissabte, i al matí. Era la prova de nivell per entrar a fer el segon cicle de periodisme a la UPF. 120 persones per 72 places.

Comença la prova. I l'home, per fer temps, diu: "estadisticament la mitat de vosaltres es quedarà sense plaça". Miro la classe. Miro les cares...i no hi havia cap persona que fes cara de tonto. Potser jo era l'únic.


La primera part era escriure una redacció amb uns caràcters limitats. Tema de la redacció: "El retorn dels emigrants". El tema havia de ser l'aigua, que està de moda. Tot i així no va anar malament.

La pitjor part va ser la segona. Aquella que tots anavem confiats. Tots haviem mirat ministres, consellers, terretrèmols...res. Les preguntes van ser del nivell de:

Primera pregunta, explica els continguts del pacte de Lisboa del 2007. La resta de preguntes eren del nivell...Qui és Fernando Botero, Jesús Caldera, competències del Ministeri d'Igualtat, i sobretot les dos preguntes estrella: diferencies entre recessió i depressió i què és Radio Gladys Palmera. Tela.



Tercera part de la prova: traduir un article periodístic escrit en anglès. Jo i el meu anglès shakesperià ens em vam sortir prou bé. Jo, el meu anglès i sobretot la noia de la meva dreta; la Cris. Des d'aquí moltes gràcies. La pobra feia l'examen al matí i a la tarda tenia un casament...a ses illes. Tela.





P.D: Si algú vol saber què és Radio Gladys Palmera aquí té el link: www.rgpfm.com

Bòsnia

Avui, com faig sovint, he recordat el meu viatge a Bòsnia. Com que tenia internet a les mans he decidit mirar alguns videos.

http://www.youtube.com/watch?v=eUFhwkEZHec&feature=email#

No diré res més. Us deixo el més fluixet que he trobat, però seria interessant fer un acte de valentia i mirar els videos que hi ha relacionats amb el que us deixo i fer un acte de valentia i veure el que es feia fa uns 15 anyets a dos hores d'aqui amb avió.

Repeteixo, a dos hores d'aquí fa 15 anys.

Sir Alec Douglas Home

Sir Alec Douglas Home, ex primer ministre britànic durant els anys 60, evita un segrest amb unes quantes cerveses.

Els fets van passar a principis dels 60 quan uns estudiants escocesos el volien segrestar i ell els va convèncer que no els hi convenia mentre prenien unes quantes pintes.Douglas havia anat a visitar uns amics a Escocia. A la casa on s'allotjava no hi havia una habitació per al guardespatlles, que va anar a passar la nit a un hotel, deixant així al primer ministre sense cap protecció.

Els amics de Douglas sortiren a passejar quan sonà la porta de la casa: "som una delegació representant dels estudiants de la Universitat de Aberdeen. Venim a segrestar-lo".El polític britànic els va intentar persuadir del seu objectiu alegant que no els hi convenia ja que si ho feien "els conservadors guanyarien les eleccions amb una majoria de 200 o 300 escons". D'aquesta manera i fent unes pintes els estudiants van desistir de fer-ho després de 10 minuts de deliberar.

El 1964 els laboristes varen guanyar les eleccions.

Loteria

Tot seria molt millor si no sonés el despertador. Seria molt millor si no sonés cinc minuts després. Seria perfecte si no m'hagués d'esperar per dutxar. Seria genial tenir l'esmorzar preparat. Esplendit si pogués tornar al llit a dormir més. Brutal si no hagués d'anar a treballar mai. Seria molt demanar que em toqués la loteria?

Estaria bé perquè per mi ja no existirien els matins, només aquells absolutament necessaris. Seria insuperable estar bé de salut. Excitant viatjar sovint. Inquietant coneixer noves cultures i nova gent. Seria agradable disfrutar de la meva gent i de les meves aficions.

Tot això seria la hostia. Però avui ha sonat el despertador. I al cap de cinc minuts també. M'he hagut d'esperar per dutxar. M'he hagut de fer l'esmorzar. No he pogut tornar al llit. He hagut d'anar a treballar. No m'ha tocat la loteria, de fet és dificil que em toqui perquè no hi jugo. Si em toqués seria...