Preguntes sobre la nevada

Qué és el NEUCAT? Realment serveix per alguna cosa?

Què hagués passat si hagués nevat dos o tres dies seguits?

Per què si el dia abans tothom sabia que nevaria el dilluns ningú va fer res? Potser perquè era diumenge?

Per què sempre els francesos tanquen la frontera quan passen coses d'aquestes?

Per què no surt Joan Saura o José Montilla informant el mateix dilluns?

Per què la Guardia Urbana es feia fotografies i es tirava boles de neu mentre els ciutadans de Barcelona patien un caos de trànsit espectacular?

Per què algú ja comença a dir que amb la MAT això no hagués passat si l'excusa que donen del caos no és la xarxa sinó els arbres caiguts sobre els cables?

Per què Montilla diu que caldran professionals de l'estranger per normalitzar la situació dels boscos quan a Catalunya hi ha milers d'aturats?

Per què si tot el que passa a la província de Girona hagués passat a Barcelona l'apagada duraria 2 o 3 dies?

Per què tots els elements (vent, foc, neu) es posen contra Joan Saura?

Raons per no creure en la democràcia (VIII)

Resum de la setmana

M'ha agradat: La visita dels germans Centelles a la Pompeu.
No m'ha agradat: que les fotografies del seu pare continuin a Salamanca.

M'ha agradat: Anar a Palamós.
No m'ha agradat: L'enigma de Laporta estrenant pàgina web...totalment buida de contingut.

M'ha agradat: Territorio Comanche de Pérez Reverte.
No m'ha agradat: que m'agradin els llibres d'aquest home...i m'agraden tots.

M'ha agradat: El bloc d'Albert Elfa. Un referent.
No m'ha agradat: els informatius de TV3.

M'ha agradat: La revista Xup Xup. Pròximament als carrers.
No m'ha agradat: La llista de pràctiques.

M'ha agradat: Com sempre Enric Juliana analitzant el mapa polític espanyol.
No m'ha agradat: La suspensió d'Oriol Giralt com a soci del Barça durant un any. El Barça és un club democràtic o no?

Laporta 2.0

Dilluns passat tothom en parlava. Tothom volia veure la nova web. Joan Laporta estrenava pàgina. I qui més qui menys esperava una novetat ja que se n'havia parlat força i no podia ser que una persona com Joan Laporta comences la seva carrera a la xarxa sense una novetat. Les 12 en punt. Res. Cap novetat. És més, el portal no funcionava. S'havia saturat. A classe tots ho provàvem una i altra vegada. F5 o pitjant les tecles de refrescar del navegador. Res.

A la tarda si. Ja funcionava. Més tard al ser preguntat per el portal Laporta va dir que mai havia dit que anunciaria res i que la web és un espai de reflexió personal sobre temes relacionats amb el Barça i Catalunya. Jo m'atreveixo a dir que es un espai de autobombo que parla de fets relacionats amb Laporta. Ell i només ell. Fins i tot la seva foto ocupa el percentatge més elevat del contingut de la web.

En fi. Laporta ja està a pertot. Laporta ja és a la xarxa. Després del Laporta del lloro, del Laporta del champagne, del Laporta de les brasilenyes i del Laporta dels franquistes...treu el cap el Laporta 2.0. No va anunciar ni la creació de cap partit, ni que es decideix finalment a entrar en política...ni tampoc la seva dimissió. Tot i això, qui més qui menys creu o sap que a les pròximes eleccions catalanes, les de la tardor d'aquest any, Laporta hi estarà present d'una manera o altra.

Territorio Comanche

"Para un reportero en una guerra el territorio comanche es el lugar donde els instinto te dice que pares el coche y des media vuelta. El lugar donde los caminos están deiertos y las casas ón ruinas chamuscadas; donde siempre parece a punto de anochecer iy caminas pegado a las paredes, hacia los tiros que suenan a lo lejos, mientras escuchas el ruido de tus pasos sobre los cristales rotos. El suelo de las guerras está siempre cubierto de cristales rotos. Territorio comanche es allí donde los oyes crujir bajo tus botas, y aunque no ves a nadie sabes que te esán mirando. Donde no ves los fusiles, però los fusiles té ven a ti."

Així defineix Arturo Pérez Reverte el que és un territorio comanche. Aquest és el llibre que m'he llegit aquesta setmana. Sé que no és ni molt menys el llibre més nou d'aquest escriptor, que precisament aquesta setmana treu a la venda El Asedio, però em venia de gust reviure la guerra de Bòsnia amb l'escriptor cartaginès.

Territorio comanche és només una de les mil històries que van passar a la guerra dels Balcans. L'alter ego de l'escriptor i Márquez, càmera de TVE i company de Reverte esperen la detonació d'un pont, el de Bijelo Polije, per part de l'exèrcit croata per frenar així l'Armijia musulamana que s'acosta perillosament a la zona amb tancs. Márquez és un obsessiu amb els pont. Ha estat a infinitat de guerres i mai ha pogut gravar la voladura de cap d'ells. Ara està decidit a aconseguir "el seu pont".

Aquesta és "l'excusa" perfecte per fer una repassada a través de flashbacks de diferents batalles i situacions de la guerra dels Balcans i dels altres conflictes que havia cobert Reverte en el passat. Amb un llenguatge directe i sense cap tipus de complexe l'escriptor analitza el dia a dia del reporter de guerra i reflexiona sobre el paper d'aquest en els conflictes. Els seus problemes. Les seves pors. Les manies de cadascú. Les seves realitats (són tots uns solitaris, o alcoholics...).

Territorio Comanche és se'ns dubte una bona manera de conèixer les entranyes d'una guerra. I no parlo de moviments militars, tancs o barbàrie sinó de les entranyes de la gent. De les persones...que al cap i a la fi són les que les pateixen.

"Repassada" al TN

Avui curiosament he mirat la tele. Informatius, evidentment. I ho he fet encuriosit per com cobria TV3 la visita dels germans Centelles a la Pompeu. Els fills del fotògraf han vingut a la classe de periodisme de fonts invitats pel nostre professor, en Daniel Arasa, i s'han defensat de les enormes crítiques rebudes per tots els mitjans i per bona part de l'opinió pública catalana.

El cas és que mirant l'informatiu me n'he adonat d'una cosa. Sonara molt pedant però perdoneu-me: els telenotícies de TV3 han baixat en qualitat d'una manera alarmant. Per començar el temps és molt limitat...bé pels esports no, que duren 20 minuts. I que consti que jo sóc el tiu que estima més els esports del món. Però tant de temps per una cosa i tant poc per una altra és molt discutible en una televisió que al ser pública no ha de regir-se pels índex d'audiència. Almenys això és el que diu la Mònica Terribas.

Una conseqüència d'aquesta manca de temps és la qualitat de les peces informatives. La noticia del debat sobre l'abolició dels toros no ha tingut ni una peça el·laborada, tant sols un plató punxat (o sigui: imatges del parlament i la comissió mentre la Raquel Sans comentava per sobre què havia passat). Fent un repàs de totes les notícies les diferents peces que anaven aparaixent, entre elles la dels germans Centelles, ha donat molt que desitjar. Fins i tot en una notícia d'educació han posat una declaració del Conseller Maragall que debia durar...un segon!!! Calia doncs posar-la?

Una última cosa. L'informatiu no segueix cap ordre aparent. Internacional, després política catalana, després educació per tornar a l'exterior i veure la crònica d'en Jaume Roura a Bagdad. No sé, un informatiu sense ordre ni concert. Suposo que ho fan per alleugerir de política i del que s'anomena "hard news" el telenoticies.

Amb això no estic dient que jo ho faria millor però crec que la direcció de la casa hauria de fer un pensament seriós al respecte. Si fan aquests canvis, poc temps per les notícies, temàtiques que no siguin tant polítiques i molts esports ens estem anant a un model de informatius de televisió privada. Però no haviem quedat que TV3 no es regia per nivells d'audiència? De moment jo feia temps que no mirava el telenoticies a les nits i amb deteniment...i ja sé per què...

Resum de la setmana

M'ha agradat: La victòria del Barça.
No m'ha agradat: els primers xiulets a Ibra, que la gent no oblidi que és jugador del Barça.

M'ha agradat: La xerrada de John Carlin al Col·legi de Periodistes.
N0 m'ha agradat: el terratrèmol de Xile.

M'ha agradat: La visita, altre cop, a la Competència i la Segona hora de Rac1.
No m'ha agradat: La lesió d'Aaron Ramsey de l'Arsenal.

M'ha agradat: el Palamós que pel que diuen ha fet la millor actuació de la temporada...
No m'ha agradat: ...que tot i així ha perdut contra el líder, L'Hospitalet, per 1 a 2.

M'ha agradat: la celebració dels referèndums per diferents poblacións catalanes, entre elles Palamós.
No m'ha agradat: que hi hagi menys participació que la antiga "onada" de referèndums.

M'ha agradat: el retorn del "Niño" Torres.
No m'ha agradat: el Manchester campió de la Carling.

M'ha agradat: Enric Juliana, com sempre, analitzant el mapa penínsular com només ell ho sap fer.
No m'ha agradat: La detenció dels etarras...altre cop en cap de setmana (no manipular la frase)