Deia Sergi Pàmies fa uns dies a La Vanguardia que amb l'empat a València el Barça no feia més que allargar un orgasme col·lectiu que estava al caure. Un orgasme que arribaria al final de temporada gràcies a un Barça tàntric.
El cert és que l'escriptor català no va desencaminat i té tota la pinta que aquest any el que viurem serà un multiorgasme. Diumenge caurà el primer guanyant el Villarreal i sabent que el Madrid (ara faig de futuròleg) no ha guanyat a València. I sinó, podem esperar. Ens agrada gaudir.
El segon serà dimecres que ve. Amb la final de Copa contra l'Athletic. Amb catalans i bascos agafats de la mà a Mestalla tots xiulant l'himne de l'únic estat on la cultura en comptes de sumar sembla que resti.
I l'últim, i el més gran, la traca final, serà el del 27 de maig a Roma, on l'equip de Guardiola haurà de "donar la talla" més que mai contra senyoreta que vesteix de vermell pel món i espanta a tothom: el Manchester United.
Desconec com serà el desenllaç de les tres competicions però el que va passar ahir va ser molt gran. El que va fer Iniesta al minut 93 va ser l'orgasme culé més gran des de Kaiserlautern. I parlo d'aquell partit perquè en d'altres com a Wembley o París no ho vam tenir mai tant perdut com a Kaiserlautern o ahir a Londres. El que vam fer a Stanford Bridge és com el noi que s'acaba enduent la noia que més ens agrada. Com el tiu que va de la mà de la noia més guapa. Com quan ja encenen els llums de la discoteca i penses que tornaràs a dormir sol però no ho fas. Ahir vam triomfar i a l'últim minut. Ahir Iniesta es mereixia triomfar. Ell, el Barça perl seu futbol i tots nosaltres. Gràcies Iniesta. Va ser orgàsmic!
El cert és que l'escriptor català no va desencaminat i té tota la pinta que aquest any el que viurem serà un multiorgasme. Diumenge caurà el primer guanyant el Villarreal i sabent que el Madrid (ara faig de futuròleg) no ha guanyat a València. I sinó, podem esperar. Ens agrada gaudir.
El segon serà dimecres que ve. Amb la final de Copa contra l'Athletic. Amb catalans i bascos agafats de la mà a Mestalla tots xiulant l'himne de l'únic estat on la cultura en comptes de sumar sembla que resti.
I l'últim, i el més gran, la traca final, serà el del 27 de maig a Roma, on l'equip de Guardiola haurà de "donar la talla" més que mai contra senyoreta que vesteix de vermell pel món i espanta a tothom: el Manchester United.
Desconec com serà el desenllaç de les tres competicions però el que va passar ahir va ser molt gran. El que va fer Iniesta al minut 93 va ser l'orgasme culé més gran des de Kaiserlautern. I parlo d'aquell partit perquè en d'altres com a Wembley o París no ho vam tenir mai tant perdut com a Kaiserlautern o ahir a Londres. El que vam fer a Stanford Bridge és com el noi que s'acaba enduent la noia que més ens agrada. Com el tiu que va de la mà de la noia més guapa. Com quan ja encenen els llums de la discoteca i penses que tornaràs a dormir sol però no ho fas. Ahir vam triomfar i a l'últim minut. Ahir Iniesta es mereixia triomfar. Ell, el Barça perl seu futbol i tots nosaltres. Gràcies Iniesta. Va ser orgàsmic!
3 comentaris:
jaja, m'ha agradat això del Barça tàntric, Jordi. Però lo d'ahir van ser 92 minuts de "gatillasso" i un (aquest sí) de multiorgasme, com bé dius.
Caixàs, discrepro amb la fotografia seleccionada pel post.
Els meus arguments a funkyleader.wordpress.com
Lo puto Crack!!! - " Vosotros no lo veis, pero yo estoy supercontento!! Vamos a brindar con pinky!!!.
Publica un comentari a l'entrada