Vuelve mi Atleti

">

Com el Nadal, com la Setmana Santa o com el dia de Reis, els anuncis de l'Atletic de Madrid comencen a ser una bonica tradició que es repeteix cada any.

Extremadura needs you

Llegeixo al matí que un regidor de Torredembarra, vinculat a ICV, ha publicat al seu blog una iniciativa d'allò més divertida/reivindicativa. La iniciativa consisteix en que cada català dongui mil euros al mes a un nen extremeny i ve acompanyada d'una fotografia en la que es veuen dos nens i una frase a sota que diu: Extremadura needs you. El 8'7 del PIB dels catalans no és suficient. Apadrina un nen extremeny per 1000 euros al mes.


El que per a molts catalans és una simple broma de caire polític sense més, a Espanya ha creat un "soroll" considerable. A la tarda tots els diaris digitals se'n feien ressò. Evidentment les crítiques a Lluís Sunyer no s'han fet esperar. El regidor ha retirat aquesta "iniciativa" del seu blog conscient de la polseguera que ha aixecat i ha hagut de demanar perdó reconeixent que ha rebut "amenaçes i insults".


Una simple queixa en forma de broma ha servit a uns quants per a seguir atacant Catalunya i a uns altres per a seguir demanant excuses per coses per les quals no n'hem de demanar. O és que el senyor Rodríguez Ibarra ha demanat mai excuses per les infinitat de declaracions incendiaries que ha dit contra Catalunya?


A Lluís Sunyer, evidentment, ningú del govern ni de cap institució catalana no l'ha recolzat. És clar, tothom està de vacances. Com sempre cornuts i a pagar el beure. Així ens va.

La vida de palau

No sé si us passa però de vegades em pregunto que estarà passant a l'altra punta del món mentre jo faig alguna cosa.

Avui al matí mentre jo anava a Barcelona, el Palau de Buckingham obria la seves portes als visitants que volguessin veure la residencia de la Reina d'Anglaterra. Només una jornada a l'any, i sempre durant l'estiu, la corona anglesa deixa veure les seves parts més intimes als seus subdits. Ho fa per raons de pes. Necessita 32 millons de lliures per mantenir les seves residències. I Buckingham n'és l'estrella.

Al palau londinenc, que té 775 habitacions, la reina hi ha celebrat 77 sopars d'estat durant el seu regnat i està molt per davant en aquest sentit de l'altre gran palau de la corona, Windsor, amb només 18. Sopars que estan servits per 100 camarers i on cada assistent té 6 copes.

Petites curiositats com aquesta fan que tant els subdits com els turistes s'acostin a visitar un dels Palaus amb més carisma del món. Un palau, seu de la corona des de 1762, que no s'ha perdut el famós canvi de guardia des de fa anys. D'aquesta manera la corona guanya uns dinerets extras per al manteniment d'aquestes 6 copes per cap i de molts altres luxes totalment inútils.

Avui podia haver anat a visitar Buckingham i no he pogut. Estava fent la tutoria a la UPF. Una llàstima. M'hauré d'esperar fins l'any que ve.

Cap de setmana de Handball

Que el futbol és l'esport rei ho sap tothom. Queda clar. Però això no vol dir que no hi hagi lloc per esports "minoritaris". Solem dir que un esport és minoritari quan no el veiem per la televisió o no el practiquem. Però el handball per exemple, a la zona del Vallès de minoritari res.

Aquest cap de setmana el handball ha tingut un lloc reservat a la platja de Torre Valentina i m'ha demostrat lo espectacular que és. Hi ha hagut nivell, flys, xuts brutals, bon rotllo (mal rotllos també). En general ha estat una bona experiencia. En aquest torneig hi han participat un munt d'equips de tot Catalunya, principalment com deia del Vallès, i el nivell en general ha sigut molt bo. També s'ha de dir que no hi havia cap equip que hi participés per afició, tots en general volien guanyar, cosa normal, però el fet de voler guanyar, la compatibilitat, no ha d'estar renyida amb el respecte al rival i a l'esport que es practica, l'esportivitat. El que ha brillat per la seva absència és la netedat, qui més qui menys deixava les ampolles a la sorra. Deu ser cosa dels habitants de la provincia de Barcelona això...

En fi, els que jugaven han disfrutat i els que ho organitzavem també (dins el que cap), tots ens hem endut un bon record... espero. Això si...la cua a la carretera del diumenge fins al Vallès no els hi treu ningú...

Els més odiats

Ni els segurates de discoteca, ni la calor, ni les notícies xorres, ni la programació lamentable de les televisions. El que més odien els lectors d'aquest blog són els de Barcelona. Que dir que no s'hagi dit d'aquests energuments de capital???

No saluden als veins, emplenen els carrers i els saturen, gasten lo mínim, són creguts a matar, no tenim parkings i condueixen fatal (no fan servir els intermitents aquesta gent???) i frases com: "ei que jo ja sóc d'aquí!!" o "ei que a mi ja em saluden pel nom a la fleca eh!!! i sobretot, la última: "escolta que vosaltres viviu de nosaltres eh!!!!" Això ja és lo màxim que he sentit a la meva vida. Fins als anys 50-60 del segle XX a Palamós no hi havia ningú de Barcelona, hi em consta que el poble va anar subsistint i sobrevivint, alguns cops millor altres pitjor. Però la gent vivia.

Està claríssim que a Barcelona hi ha gent per tot. Inclús a Palamós hi ha habitants de Barcelona que són bona gent, n'he conegut. Però per desgràcia per aquesta bona gent que és educada, comprensiva, simpàtica i amable la gran majoria no es pot suportar. Ho sentim però els de Barcelona heu estat escollits com lo més odiat de l'estiu. Amén.

el carnicer de Sarajevo

Semblava que no podia ser i no els trobarien mai, però avui han trobat a un dels homes més buscats del planeta, Radovan Karadzic. Aquest polític serbo bosnià, conegut per el sobrenom de "el carnicer de Sarajevo" ha estat trobat, per els serveis secrets serbis, amb l'ajuda d'un servei secret estranger no identificat (Mossad). Se'ns dubte, tal com acusa el seu germà, Karadzic ha estat trait.

Karadzic, responsable polític de 12.000 morts a Sarajevo i més de 8000 a Srebrenica, vivia tranquilament exercint la seva professió de metge a una clínica de medicina natural situada a Belgrad, amb una identitat falsa i amb una imatge totalment diferent.

A partir d'ara l'ex mandatari bosnià estarà retingut per les autoritats serbies i serà enviat a la ciutat holandesa de la Haya per ser jutjat pel tribunal internacional pels crims comesos durant la guerra de Bònsia.

Karadzic era, juntament em Radko Mladic, el criminal de guerra més buscat, i una de les condicions que posava la Unió Europea perquè Serbia entrés en el grup selecte, era trobar aquests dos criminals. El fet que el país balcànic s'alinï amb la Unió Europea l'allunya de Rússia, fet que als Estats Units ja li va bé. Avui Serbia està una mica més aprop d'aquest objectiu.

Si fa uns dies Srebrenica plorava els morts, avui les llàgrimes segur que seran d'alegria i de justícia.

Havia de passar

Es confirma el rumor. El cirurgià de Michael Jackson està boig. Steve Hoefflin ha ingressat a la clínica Cedars-Sinain per voluntat pròpia quan es va entrerar de la demanda de 100 millons de dolars que li han interposat els seus dos socis. Hoefflin ha acabat d'embogir amb aquesta demanda, tot i que la seva bogeria ja venia de molt abans, quan feia barbaritats amb la cara del rei del pop. Es veu, a més, que el cirurgià de Michael Jackson ja havia tingut problemes amb la justicia l'any 2000 quan unes enfermeres el van acosar de abusos sexuals, fet que confirmaria que només comparteix quiròfan, i no orientacions sexuals, amb el petit dels Jackson.

El cirurgià ha ingressat voluntariament a la clínica, fet que té molt de mèrit. Ara només falta que el gran Michael segueixi amb l'exemple perquè és ell, i no el seu cirurgià, el que està realment boig. Ja que un només fa, per diners, el que l'altre li mana.

Silverster Stallone, Donald Trump o Elisabeth Taylor, entre molts altres, s'hauran d'esperar una temporadeta si es volen fer algun retoc...veurem si poden aguantar i juren fidelitat a l'escultor de les seves cares.